Un jove cranc va pensar: “Per què a la meva família tots caminen endarrera? Vull aprendre a caminar endavant com les granotes, i així em caigui la cua si no me n’en surto!”
Va començar a entrenar-se d’amagat, entre les pedres del riuet nadiu, i els primers dies acabava esgotat per l’esforç. Topava a tot arreu, es macava la cuirassa i s’entortolligava una pota amb l’altra. però de mica en mica les coses van anar millor, perquè tot es pot aprendre, si es vol.
Quan va estar segur d’ell mateix, es va presentar a la seva família i els va dir:
- Fixeu-vos bé.
I va fer una magnífica cursa endavant.
- Fill meu! – va esclafir en plors la mare -, que se t’ha girat l’enteniment? Torna en el teu seny, camina tal com t’han ensenyat el teu pare i la teva mare, camina com els teus germans que tant t’estimen.
Els seus germans, no obstant, es petaven de riure.
El pare se’l va mirar severament i després va dir:
- Ja n’hi ha prou! Si vols viure amb nosaltres, camina com tots els crancs. Si vols anar a la teva, el riu és prou gros: ves-te’n i no tornis més!
El bon cranc s’estimava els seus familiars, però estava massa segur d’anar pel bon camí com per tenir dubtes: va abraçar la mare, va saludar el pare i els germans i se’n va anar a córrer món.
El seu pas va desvetllar tot seguit la sorpresa d’un grup de granotes que com a bones xafarderes s’havien reunit al voltant d’una fulla de nenúfar per fer petar la xerrada.
- El món va al revés – va dir una granota -. Mireu aquell cranc i digueu-me que m’equivoco, si podeu.
- Ja no hi ha respecte! – va dir una altra granota.
- I ara! I ara! – va dir una tercera.
Però el cranc va tirar endavant, tal com sona, pel seu camí. Al cap d’una estona, va sentir que el cridaven.
Era un vell cranc d’expressió melangiosa que s’estava tot sol al costat d’un roc.
- Bon dia – va dir el jove cranc.
El vell el va observar llargament, i li va preguntar:
- Què et penses que fas? També jo, quan era jove, em pensava que ensenyaria als crancs a caminar endavant. I vet aquí què hi he guanyat: visc tot sol, i la gent es mossegaria la llengua abans que dirigir-me la paraula. Mentre hi siguis a temps, fes-me cas: acontenta’t a fer com els altres i un dia m’agrairàs el bon consell.
El jove cranc no sabia què contestar i no va dir "piu". Però per dintre pensava: “Tinc raó jo”.
I tot saludant gentilment el vell, va reprendre orgullosament el seu camí.
Anirà molt lluny? Farà fortuna? Redreçarà totes les coses tortes d’aquest món? Nosaltres no ho sabem, perquè ell continua caminant encara amb el mateix coratge i decisió del primer dia. Només podem desitjar-li de tot cor:
- Bon viatge!
Gianni Rodari
(Contes per telèfon)
25/10/09
20/10/09
Sessió de formació per a adults i joves (Dia 22 d’octubre de 2009, dijous)
Lloc: Centre parroquial Sant Pau (Cr.La popular 2 -43005 Tarragona).
Hora: 20:00 a 21:30 h
Títol: "Orar para vivir"
1)Sessió motivada per l’edició d’un llibre del que D.J.Martín Velasco n’és l’autor i amb el mateix títol i perquè respon, com un tema a tenir en compte a un dels objectius que ens hem proposat aquest curs a la Parròquia: La Iniciació cristiana).
Dr. Juan de Dios Martín Velasco
Prevere de l'Arxidiòcesi de Madrid
Convideu a qui considereu que pugui interessar-li, si us plau.
2) La Germana Isabel Correig (Ekolo ya Bondeko), secrètaria particular de l’arquebisbe de Kinshasa.
Un servei, encara més intens a l’Església diocesana i germana del Congo, que haurà de compaginar amb el que ja hi fa des de la Comunitat d’Ekolo ya Bondeko...
Podeu ampliar-ho a: http://spau.tarragona.arquebisbattarragona.cat
Una pàgina web que cal visitar (i cal que ens sigui útil) per seguir i participar en les accions pastorals de la Parròquia.
Hora: 20:00 a 21:30 h
Títol: "Orar para vivir"
1)Sessió motivada per l’edició d’un llibre del que D.J.Martín Velasco n’és l’autor i amb el mateix títol i perquè respon, com un tema a tenir en compte a un dels objectius que ens hem proposat aquest curs a la Parròquia: La Iniciació cristiana).
Dr. Juan de Dios Martín Velasco
Prevere de l'Arxidiòcesi de Madrid
Convideu a qui considereu que pugui interessar-li, si us plau.
2) La Germana Isabel Correig (Ekolo ya Bondeko), secrètaria particular de l’arquebisbe de Kinshasa.
Un servei, encara més intens a l’Església diocesana i germana del Congo, que haurà de compaginar amb el que ja hi fa des de la Comunitat d’Ekolo ya Bondeko...
Podeu ampliar-ho a: http://spau.tarragona.arquebisbattarragona.cat
Una pàgina web que cal visitar (i cal que ens sigui útil) per seguir i participar en les accions pastorals de la Parròquia.
19/10/09
Celebrem la castanyada a la Parròquia.
El dissabte 31 d'Octubre de 18h a 19h, l'esplai organitzarà una castanyada on hi participarà tota la Parròquia, des d'aquí invitem a tots els joves a participar-hi, hi hauran castanyes, panellets i vi dolç pels “joves” més grans. Esperem que sigui una gran festa! Animeu-vos! Fins dissabte!
18/10/09
Una família i un ruc
Hi havia una vegada un matrimoni amb un fill de dotze anys i un ase, que van decidir viatjar, treballar i conèixer món. Així varen marxar tots tres amb el ruc.
Al passar pel primer poble, la gent comentava:
– “Mira aquest noi malcriat; ell a sobre del ruc i els pobres pares, ja grans, portant-lo de les regnes”
Aleshores, la dona va dir al marit:
– “No permetem que la gent parli mal del nen”
El home el va baixar i se’n va pujar ell. En arribar al segon poble, la gent murmurava:
– “Mira que pocavergonya aquest tipus; deixa que la criatura i la pobre dona estirin de l’ase, mentre ell va molt còmode a sobre”.
Aleshores, van prendre la decisió de pujar-la a ella a l’ase, mentre pare i fill estiraven de les regnes. En passar pel tercer poble, la gent deia:
– “Pobre home. Segur que després de treballar tot el dia, encara ha de portar a la dona sobre el ruc. I pobre fill, quina vida li espera amb aquesta mare!”
Es varen posar d’acord i van decidir de pujar tots tres a l’ase per seguir amb el seu peregrinatge. En arribar al poble següent, van escoltar que els habitants s’exclamaven:
– “Mare de Déu, que en són de bèsties aquests tres. Tots tres a sobre del pobre animal. Li trencaran l’esquena!”
Finalment, van decidir de baixar tots tres i caminar al costat del ruc. Però en passar pel següent poble van escoltar que la gent se’n reia:
– “Mira tu aquests tres idiotes: van caminant, quan tenen un burro que podria portar-los”
Conclusió: no escoltis massa el que diu la gent, perquè facis el que facis, sempre et criticaran! De manera que tria tu mateix quina és la decisió correcta, i un cop n’estiguis convençut, no t’importi el que pugin pensar els altres.
La família del conte al final van decidir continuar el viatge, pujant una estoneta cadascú a sobre el ruc, i deixant-lo descansar també de tant en tant. I quan arribaven a un poble, ja podien dir el que volguessin, perquè ells tenien clar de què ho estaven fent bé.
Infante Don Juan Manuel
“Fábula del buen hombre y su hijo”
Libro de los Exemplos
Al passar pel primer poble, la gent comentava:
– “Mira aquest noi malcriat; ell a sobre del ruc i els pobres pares, ja grans, portant-lo de les regnes”
Aleshores, la dona va dir al marit:
– “No permetem que la gent parli mal del nen”
El home el va baixar i se’n va pujar ell. En arribar al segon poble, la gent murmurava:
– “Mira que pocavergonya aquest tipus; deixa que la criatura i la pobre dona estirin de l’ase, mentre ell va molt còmode a sobre”.
Aleshores, van prendre la decisió de pujar-la a ella a l’ase, mentre pare i fill estiraven de les regnes. En passar pel tercer poble, la gent deia:
– “Pobre home. Segur que després de treballar tot el dia, encara ha de portar a la dona sobre el ruc. I pobre fill, quina vida li espera amb aquesta mare!”
Es varen posar d’acord i van decidir de pujar tots tres a l’ase per seguir amb el seu peregrinatge. En arribar al poble següent, van escoltar que els habitants s’exclamaven:
– “Mare de Déu, que en són de bèsties aquests tres. Tots tres a sobre del pobre animal. Li trencaran l’esquena!”
Finalment, van decidir de baixar tots tres i caminar al costat del ruc. Però en passar pel següent poble van escoltar que la gent se’n reia:
– “Mira tu aquests tres idiotes: van caminant, quan tenen un burro que podria portar-los”
Conclusió: no escoltis massa el que diu la gent, perquè facis el que facis, sempre et criticaran! De manera que tria tu mateix quina és la decisió correcta, i un cop n’estiguis convençut, no t’importi el que pugin pensar els altres.
La família del conte al final van decidir continuar el viatge, pujant una estoneta cadascú a sobre el ruc, i deixant-lo descansar també de tant en tant. I quan arribaven a un poble, ja podien dir el que volguessin, perquè ells tenien clar de què ho estaven fent bé.
Infante Don Juan Manuel
“Fábula del buen hombre y su hijo”
Libro de los Exemplos
17/10/09
Comencem el curs!
Ahir a els nois i noies del grup de joves d'iniciació van començar el curs. Cada divendres es reuneixen de 20:15h a 21:15h, per fer activitats i parlar de temes que els hi interessen.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)