Translate

28/11/12

Iniciació - La creativitat

El dia 23 de novembre, el grup de joves de segon d'iniciació vam continuar treballant la creativitat, concepte que s’havia iniciat la setmana anterior. Vam fer una reflexió sobre aspectes d'aquesta tot analitzant els personatges de 5 pel·lícules visualitzades el dia 16 de novembre de la col·lecció “Valores de cine”: Teresa, ballarina de la pel·lícula “Candilejas”(1952); Totó, nen cineasta de “Cinema Paradiso” (1988); Amadeus Mozart i Salieri, músics en “Amadeus” (1984); Pollock, pintor del film “Pollock: la vida de un creador” (2000) i Martha la cuinera protagonista de “Deliciosa Martha” (2000). A més vam classificar un conjunt d'imatges segons es consideressin representatives de la creativitat o no, per tal d'incloure-les en el mural resum. 

A la següent sessió cadascú aportarà una frase creativa al grup i un personatge de la societat considerat possessor d'aquesta qualitat, tot tancant el tema de la creativitat, tractat en tres sessions. 

La reflexió que va aportar el membre del grup pertinent fou un fragment d'evangeli que diu així: 

En aquell temps, Jesús cridà els dotze i començà d'enviar los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els recomanà que, fora del bastó, no prenguessin res per al camí: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit, i només les sandàlies per calçat. I els deia: «A la primera casa on us allotgeu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d’aquell lloc. Si en un lloc no us volen rebre ni escoltar, a l’hora de sortir-ne, espolseu-vos la terra de sota els peus, com una acusació contra ells.» Els dotze se'n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i ungien amb oli molts malalts, que es posaven bons. (Mc 6,7-13)

2n d'Iniciació als Grups de Joves




24/11/12

Últim dissabte de mes

Cada últim dissabte de mes, responent a la convocatòria que fa la Parròquia, els Grups de Joves assistim a la Missa de les 19:30h a la Parròquia de Sant Pau. En acabar hem compartit una estona de convivència a la Sala Damasc amb la resta d'adults i infants de la Parròquia.

"Som una comunitat on aquest espai pot visualitzar, precisament el sentit comunitari de la Fe que compartim" (Mn. Joan Anton Cedó)

Per aquesta Missa confeccionem un llibret per seguir-la i participar activament amb els cants. El podeu descarregar en el següent enllaç:


Grups de Joves

21/11/12

Iniciació - Qui som i qui volem ser

El dia 16 de novembre, el grup de 1r d'iniciació vam treballar, per conèixe'ns millor, el que ens agrada de debò. Així podíem descobrir coses noves sobre els nostres companys que desconeixíem abans. Al final de la sessió, se'ns va plantejar una pregunta: què seríeu d'una d'aquests aliments, un ou, una pastanaga o un gra de cafè? Després vam llegir el següent text per a reflexionar i després ens vam tornar a plantejar la mateixa pregunta. Cadascú en trauria la seva reflexió.

El gra de cafè

Una filla es queixava al seu pare de la vida i de com les coses li resultaven tan difícils. Es trobava atabalada pels problemes, no sabia com fer per tibar endavant i creia que es donaria per vençuda. Estava cansada de lluitar. Semblava que quan solucionava un problema, n’apareixia un altre de nou.

El seu pare, un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball. Allà va omplir tres olles amb aigua i les va posar sobre el foc. Aviat l’aigua de les tres olles estava bullint. En una hi va tirar pastanagues, a l’altra ous i a l’última hi va posar grans de cafè. Les va deixar bullir.

El pare no deia res; la filla esperava amb impaciència demanant-se que devia estar fent el seu pare. Al cap de vint minuts el pare va tancar el foc i va treure les pastanagues, els ous i una tassa de cafè.

Mirant a la seva filla, li va dir:
- Digues, Laura, ¿que veus aquí?
- Veig pastanagues, ous i cafè
- Toca les pastanagues, ¿com estan?
- Estan toves
- Ara agafa un ou, trenca’l. Com és?
- És un ou dur
- Ara tasta el cafè. T’agrada?
- Mmmm, sí, ha quedat boníssim

La noia va demanar:
- Que em vols dir amb això, pare?
- Et vull dir que tant les pastanagues, com els ous, com els grans de cafè s’han hagut d’enfrontar al mateix problema: aigua bullint. Però cadascun hi ha reaccionat d’una manera diferent. La pastanaga va arribar a l’aigua forta, dura; però després de passar per la prova s’ha tornat dèbil, fàcil de desfer.

L’ou al principi era fràgil, la closca fina protegia un interior líquid; però després de passar per l’aigua bullint l’interior es va tornar dur.
- I el cafè?
- Els grans de cafè són una cosa única: després de passar per l’aigua bullint ells no han canviat, però han transformat l’aigua. Quina d’aquestes tres coses ets tu?
- Que vols dir?
- Quan els problemes truquen a la porta, ¿com reacciones? ¿Ets una pastanaga que sembla forta, però que quan la mala sort o la pena et toquen, et tornes dèbil i perds la teva fortalesa? ¿O ets un ou, que comença amb el cor tendre, però que després d’una mort, una separació, o un desengany, et tornes dura i rígida? ¿Sembles igual per fora, però per dins ets aspra i amargada, amb un esperit i un cor endurit? ¿O bé ets com el cafè? El cafè canvia a l’aigua bullint, l’element que li feia mal. Quant més calenta estigui l’aigua, millor sabor prendrà el cafè. Tant de bo puguis ser així, i reaccionar als problemes de manera positiva, sense deixar-te vèncer, fent canviar les coses al teu voltant perquè siguin millors.


1r d'Iniciació als Grups de Joves

16/11/12

Militants - Més a fons en el proper Llença-t'hi

L’elecció del tema del proper llença-t’hi ja està feta! Hem començat a dissenyar el cas central a partir del qual es farà la reflexió i el què en diu l’evangeli. 


La veritat és que estem molt il·lusionats en aquest proper número ja que pensem que és un tema molt actual i en molts casos, un problema. Estem mirant la millor manera de plasmar un fet que cada vegada està més estès en la societat: infants, adolescents, joves i, com podem comprovar a diari, en adults. 


Tots els punts que volem tractar en aquest número no els podem desvetllar, per tal de deixar aquesta emoció i sorpresa fins al final al moment de la publicació. Per tant, simplement per acabar, dir-vos que anem a tota màquina i per tal que estigui llest l’1 de Desembre.

Grup de Joves - Sala Roma

Iniciació - defectes i les virtuts


A la sessió del dia 9 de novembre el Grup de joves de segon d'iniciació vam treballar els defectes i les virtuts que tenim cadascú i com, canviant el punt de vista i valorant-nos de manera positiva podem aprofitar qualsevol de les nostres qualitats més aferrades.

A més hem començat portant a qui li toqui la reflexió de la sessió, i la d'aquesta ha estat:

"En el vientre de una mujer embarazada se encontraban dos bebés.

El primero pregunta al otro:

-¿Tú crees en la vida después del nacimiento?

-Claro que sí. Algo debe existir después del nacimiento. Tal vez estamos aquí porque necesitamos nos preparar para lo que seremos más tarde.

-¡Tonterías! No hay vida después del nacimiento. ¿Cómo sería realmente esa vida?

-No lo sé exactamente, pero seguramente habrá más luz que aquí. Tal vez caminemos con nuestros propios pies y nos alimentemos por la boca.

-¡Esto es absurdo! Caminar es imposible. ¿Y comer con la boca? ¡Eso es totalmente ridículo! El cordón umbilical es por dónde nos alimentamos. Yo te digo solamente una cosa: la vida después del nacimiento está excluida. El cordón umbilical es demasiado corto.

-Yo creo que seguramente hay algo. Tal vez sea sólo un poco distinto a lo que estamos acostumbrados a tener aquí.

-Pero nadie nunca ha vuelto de allá, después del nacimiento. El parto apenas encierra la vida. Y al final de cuentas, la vida no es nada más que la angustia prolongada en la oscuridad.

-Bueno, no sé exactamente cómo será después del nacimiento, pero seguro veremos a la mamá y ella nos cuidará.

-¿Mamá? ¿Tú crees en mamá? ¿Y dónde crees tú que ella esté?

-¿ Dónde? ¡En todo nuestro alrededor! En ella y a través de ella es que vivimos. Sin ella todo esto no existiría.

-¡Yo no creo! Nunca he visto ninguna mamá, por lo tanto es lógico que no exista ninguna.

-Bueno, pero a veces cuando estamos en silencio, tú puedes oírla cantando, o sentir como acaricia nuestro mundo. Sabes, yo pienso que hay una vida real que nos espera y que ahora solamente estamos preparándonos para ella....."

2n d'Iniciació als Grups de Joves

9/11/12

Militants - Les nostres accions


L’últim dia al grup de joves vam realitzar l'estudi de l'evangeli. Comentant-lo ens va sorgir una pregunta , la gent que segueix al peu de la lletra el dit de “no facis als altres el que no vols que et facin a tu ” ho fan amb bona voluntat o per interès propi? Les bones accions són aquelles que es fan amb el cor, no les que esperen quelcom a  canvi. No per molt anar a missa serem més bons cristians, sinò que seran les nostres accions les que ens defineixin.
La vida d'una persona no es mesura pel nombre d'anys que ha viscut, sinò que se'l coneix per qui és i què fa.
En conclusió, les nostres accions no han de ser moneda de canvi amb les altres persones, sinò més aviat el testimoni d’un anunci, regals de Déu: L’Evangeli”.

Grup de Joves - Sala Atenes

1/11/12

Sessió amb catequesis de confirmació

Divendres vàrem fer una activitat sobre la temàtica del Llença-t'hi nº 4, saber de l'existència d'una caixa que cadascú té i utilitzar-la per ajudar als altres. L'activitat consistia en que una parella de nens posseïa un sobre amb dues paraules i havien de preguntar qui tenia aquelles paraules que completessin les seves, per exemple, en un sobre podríem trobar-hi: PA i MALALT, llavors, havien d'anar preguntant als seus companys quines paraules tenien fins trobar aquelles que es complementessin amb la seva, en aquest cas, FAMOLENC i MEDICINES, respectivament. Quan cada "paraula" tenia la seva parella, es donava la volta al paper i posant en comú les parelles de paraules ordenadament (ajuntant totes les paraules) fèiem una frase. 

La frase que vam escriure va ser: 

"Si realment vols trobar la teva caixa només has de voler buscar-la."

Aquest és el vídeo que es va veure en la sessió.

Grups de Joves d'Iniciació.