Doncs, us felicito perquè la veig com una acció pastoral (un servei!) que ajuda a veure els elements festius de la nostra cultura popular en relació al calendari i al que celebrem els cristians, ens ajuda a comprendre’ns ara i aquí.
Sabíeu que hi ha diverses llegendes i tradicions que vinculen la castanyada amb la festa dels Difunts? “Una de les més populars és la llegenda del campaner. Es una explicació molt antiga segons la qual, el dia dels Difunts, el record de les persones estimades que han mort era ben viu, les persones mortes retornaven per unes hores a la seva llar, per tal d’ajudar-los i que poguessin trobar el camí de tornada cap al cel, s’encenien fogueres i espelmes i es feien sonar les campanes durant tota la nit, i se’n feien pregàries. Els encarregats d’aquesta tasca eren els campaners que, aquell vespre, es cansaven una cosa mai vista!. Per combatre la son, el fred i el cansament, encenien un bon foc i anaven torrant castanyes. Segons la llegenda, van ser doncs els campaners, els qui, d’aquesta manera tan humil, van donar origen a les nostres castanyades. Una festa antiquíssima”
Però què en diu, la història? “L’única cosa que sabem del cert és que, a Catalunya, el costum de menjar castanyes per Tots Sants (seguit del dia de Commemoració dels fidels difunts) ja existia al segle XVIII, és a dir, fa més de tres-cents anys. Tanmateix, és probable que es tracti d’una tradició força més antiga. De fet, la festa de Tots Sants es va instituir molt temps abans, concretament l’any 835 (fa més de mil anys!!!), a instàncies del Papa Gregori IV. I sembla que, tal com passa amb moltes altres festes del nostre calendari, ja devia celebrar-se en època romana i, fins i tot, abans”.
Aquestes referències són a partir del que diu la revista "Cavall Fort", 1062, d'octubre de 2006.
Cordialment
Joan Anton Cedó
30/10/10
27/10/10
31 d'octubre: Castanyada 2010!
Tindrem castanyes calentes,panellets i vi dolç! Us hi esperem a tots!
5/10/10
Grups i Horaris del curs 10-11
El dia 8 d'octubre els grups de joves de la Parròquia inicien el curs 10-11 i s'organitzen en els següents grups:
Grups de joves d'iniciació. (1r i 2n any)
Horari: divendres de 20:15h a 21:15h.
Grup de joves gran.
Horari: dissabtes de 20:15h a 21:15h.
Excepcionalment, el dia 8 d'octubre els dos grups d'iniciació començaran la reunió a les 20h fins a les 21h.
Podeu consultar els dies que hi ha reunió a l'agenda del curs, de la secció d'enllaços del bloc.
Grups de joves d'iniciació. (1r i 2n any)
Horari: divendres de 20:15h a 21:15h.
Grup de joves gran.
Horari: dissabtes de 20:15h a 21:15h.
Excepcionalment, el dia 8 d'octubre els dos grups d'iniciació començaran la reunió a les 20h fins a les 21h.
Podeu consultar els dies que hi ha reunió a l'agenda del curs, de la secció d'enllaços del bloc.
TROBADA D'INICI DE CURS 10-11
La trobada va començar a les 10h, del dissabte 2 d'octubre, al centre parroquial. La primera activitat del dia estava relacionada amb el Camí de Santiago, que els joves de la parròquia vàrem fer entre l'1 i el 8 d'agost.
Abans de començar havíem d'escollir quina roba faríem servir per a caminar.
Durant les aturades del camí coneixies altres persones i conversàvem amb elles.
Per últim havíem d'aconseguir l'aigua que ens permetria recuperar-nos d'una llarga jornada pels camins de Galícia.
Després d’aquest inici, i ja ficats plenament en la trobada, començàrem a pensar en certes situacions de la vida diària i de les nostres reaccions enfront d’elles. Som gent que fugim, som simples espectadors d’allò que ens passa pel voltant, o ens comprometem?
Tot seguit, vam veure la pel·lícula “La ciudad de la alegría”. Cadascú tenia la tasca d'anotar les dues frases de la pel·lícula que més li agradessin.
En finalitzar la pel·lícula, entre tots varem decidir quina era la frase que ens agradava més de totes les que havíem recollit.
La frase fou la següent: La confiança es troba en el cor, i és l’ única cosa que no es pot comprar amb diners. Considerem que el fet de confiar en altres persones, és difícil, però bàsic i que quan aquesta confiança es trenca, és encara més difícil que torni al nivell que tenia en un principi. Per això és tan valuosa, necessària i només es pot aconseguir amb temps i dedicació.
Després de dinar, per grups vam compartir situacions que ens recordava una cançó feta pel mateix grup de joves de la parròquia, després ens la vam aprendre per cantar-la tots junts.
Es va presentar el projecte que seguiríem aquest any com a joves en la parròquia: Gra de Sorra i vam acabar la trobada a la missa del vespre.
Abans de començar havíem d'escollir quina roba faríem servir per a caminar.
Durant les aturades del camí coneixies altres persones i conversàvem amb elles.
Per últim havíem d'aconseguir l'aigua que ens permetria recuperar-nos d'una llarga jornada pels camins de Galícia.
Després d’aquest inici, i ja ficats plenament en la trobada, començàrem a pensar en certes situacions de la vida diària i de les nostres reaccions enfront d’elles. Som gent que fugim, som simples espectadors d’allò que ens passa pel voltant, o ens comprometem?
Tot seguit, vam veure la pel·lícula “La ciudad de la alegría”. Cadascú tenia la tasca d'anotar les dues frases de la pel·lícula que més li agradessin.
En finalitzar la pel·lícula, entre tots varem decidir quina era la frase que ens agradava més de totes les que havíem recollit.
La frase fou la següent: La confiança es troba en el cor, i és l’ única cosa que no es pot comprar amb diners. Considerem que el fet de confiar en altres persones, és difícil, però bàsic i que quan aquesta confiança es trenca, és encara més difícil que torni al nivell que tenia en un principi. Per això és tan valuosa, necessària i només es pot aconseguir amb temps i dedicació.
Després de dinar, per grups vam compartir situacions que ens recordava una cançó feta pel mateix grup de joves de la parròquia, després ens la vam aprendre per cantar-la tots junts.
Es va presentar el projecte que seguiríem aquest any com a joves en la parròquia: Gra de Sorra i vam acabar la trobada a la missa del vespre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)