Translate

6/1/11

Estimats Reis d’Orient:

La il·lusió continua i les ganes de ser i fer també. Som joves i ens toca moure’ns. Fa molts anys que cadascun de nosaltres fa la seva carta demanant-vos coses però, aquest any, a part de la nostra carta personal, hem volgut enviar-ne una com a grup que som. Hem pensat que estaria bé i que fóra
bo que ens poguéssiu ajudar.

Tots nosaltres en començar la carta als Reis diem que ens hem portat bé durant l’any. Sempre es pot fer millor, això també ho diem. No volem fingir. Però realment fem alguna cosa per canviar-ho? Arribarà un Nadal on us podrem escriure: “He fet tot el que estava en les meves mans”?Portem uns quants anys mirant al nostre voltant, analitzant i reflexionant sobre molts temes. Hem decidit que és hora de demanar-vos un cop de mà.

Si de petits demanàvem aquell cotxe teledirigit últim model, aquella nina que parlava, aquell joc de consola que era dificilíssim de passar… Ara, que podem dir que som menys petits, volem demanar que la gent obri els ulls a allò que té al voltant. No volem que es fiquin “sensibleros” pel sol fet de ser Nadal o recordar-se de la gent que no té res. No volem canviar el món d’un dia per l’altre. Som realistes però no pessimistes. Estem cansats que ens diguin que això és massa dificil, o que ens considerin utòpics. No ens ho hem cregut mai, no ho començarem a fer ara. Si ho podem imaginar, si podem escriure cartes cada any arrepentint-nos de no haver-nos portat tan bé com podríem, perquè no intentar-ho?

Sabem que hi ha coses que no funcionen. És aquí on us necessitem. Volem petits gestos, mirades, rialles, favors, volem encaixades de mans que signifiquin fets, que tinguin conseqüències agradables, volem que la gent cregui en ella mateixa, volem comunicació, respecte…

Nosaltres som un grup, potser per això ens sentim més recolzats amb el que pensem. No per això creiem que ningú més per si sol pot fer el que nosaltres fem. Ens agradaria que, com a Reis d’Orient que sou, féssiu arribar aquest impuls, aquesta acció de mirar, veure que no estem sols, i actuar. Podreu?

Només ens queda afegir un gràcies per tants anys de regals, rialles i bons moments passats en família a arrel de les vostres accions, com sempre, inoblidables. Feu que tothom pugui gaudir d’aquests petits grans moments, i escolti les reflexions d’un petit grup de joves que no vol res més que canviar el món.

(Text extret del Llença-t'hi nº1)