"En una recent reunió del consell assessor d’una fundació diocesana, un dels seus membres va insistir en una idea que, per la seva força i clarividència, he pensat que avui podia compartir-la amb tots vostès.
La seva tesi era ben senzilla: ens passem tots els dies parlant de l’educació i formació en els valors i probablement no ens adonem que centrar-nos només en els valors és insuficient . Hem de fer un pas més. Hem de parlar de les virtuts. Malauradament masses vegades oblidem allò que és més important. En aquests darrers anys, amb la tempesta de precarietat i banalitat que he envaït el nostre pensament occidental, hem quasi renunciat a la recerca del bé i sense aquesta recerca poques coses podem fer. La virtut està associada a la recerca del bé.
Plató distingí, recordem, tres virtuts cardinals (la prudència, el coratge i la temprança), Aristòtil continuà amb la seva cèlebre classificació de les virtuts. En aquests moments de dificultats crec que ens convé recordar les quatre virtuts cardinals forjades a través de la nostra tradició cristiana, hereva, recordem, del contacte entre el Déu d’Israel, el logos grec i el dret romà. Les quatre virtuts:prudència, justícia, fortalesa i temprança ens ofereixen un bon nord per treballar en la bona direcció.
Aquestes virtuts no estan ara de moda, més aviat han quedat arraconades. ¿No creieu que precisament ara són temps de recerca de justícia, d’actuar amb prudència, amb fermesa i de major austeritat i moderació? ¿No creieu que aquesta formulació clàssica és ben actual?.
Ens convé desprendre’ns d’una carcassa immensa de superficialitat new age per trobar de bell nou els pilars que han forjat el millor de la nostra tradició i cultura. Un petit pas serà, potser, tornar a parlar de les virtuts essencials per a la recerca d’una vida orientada cap al bé".
Josep Maria Carbonell,
Degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna, URL
www.catalunyareligio.cat
30/11/11
13/6/11
L'empatia
Aquest dissabte el grup de joves de la Parròquia ha treballat l'empatia utilitzant aquest vídeo, que creiem que us pot fer pensar una mica.
8/6/11
“Carta als joves que no trobo, M'agradaria conèixer-te”
En una Trobada amb joves vaig descobrir la carta del que era l’Arquebisbe de Milà, Mons. Carlo M. Martini: “Carta als joves que no trobo, M'agradaria conèixer-te”.
Joves que sou als Grups de joves de la parròquia, us proposo que la llegiu, que en feu reflexió i que hi penseu.
Us proposo encara que us entretingueu en el que diu al començament de la Carta i que en l’afirmació “als joves que no trobo” hi endevineu com n’és de necessari el testimoni de fidelitat a l’Evangeli en el món d’avui, joves evangelitzadors en el món dels joves i que, pel vostre testimoni ajudeu a la TROBADA de cada noi i de cada noia amb Jesús, a qui ja coneixeu i estimeu.
Us proposo que llegiu aquesta Carta, de la que en sóc “carter”.
Cordialment
Joan Anton Cedó Perelló
“Carta als joves que no trobo, M'agradaria conèixer-te”
Joves que sou als Grups de joves de la parròquia, us proposo que la llegiu, que en feu reflexió i que hi penseu.
Us proposo encara que us entretingueu en el que diu al començament de la Carta i que en l’afirmació “als joves que no trobo” hi endevineu com n’és de necessari el testimoni de fidelitat a l’Evangeli en el món d’avui, joves evangelitzadors en el món dels joves i que, pel vostre testimoni ajudeu a la TROBADA de cada noi i de cada noia amb Jesús, a qui ja coneixeu i estimeu.
Us proposo que llegiu aquesta Carta, de la que en sóc “carter”.
Cordialment
Joan Anton Cedó Perelló
“Carta als joves que no trobo, M'agradaria conèixer-te”
2/5/11
Colònies d'estiu per a joves.
Ja tenim dates i lloc per a les colònies de joves d'aquest estiu!
Aquest any anirem a la casa de colònies Sant Joan de Vallclara (Conca de Barberà).
Mostra un mapa més gran
Les colònies estan adreçades a joves de la Parròquia entre 15 i 16 anys.
Marxarem el 21 de juliol pel matí i tornarem el 24 de juliol per la tarda.
El preu de les colònies són 120€ i les inscripcions les podeu fer a partir del dia 2 de maig al despatx parroquial, teniu fins al 14 de juny per a apuntar-vos.
Per a obtenir més informació ens podeu escriure un correu a: joves.spau.tarragona@arquebisbattarragona.cat
6/1/11
Estimats Reis d’Orient:
La il·lusió continua i les ganes de ser i fer també. Som joves i ens toca moure’ns. Fa molts anys que cadascun de nosaltres fa la seva carta demanant-vos coses però, aquest any, a part de la nostra carta personal, hem volgut enviar-ne una com a grup que som. Hem pensat que estaria bé i que fóra
bo que ens poguéssiu ajudar.
Tots nosaltres en començar la carta als Reis diem que ens hem portat bé durant l’any. Sempre es pot fer millor, això també ho diem. No volem fingir. Però realment fem alguna cosa per canviar-ho? Arribarà un Nadal on us podrem escriure: “He fet tot el que estava en les meves mans”?Portem uns quants anys mirant al nostre voltant, analitzant i reflexionant sobre molts temes. Hem decidit que és hora de demanar-vos un cop de mà.
Si de petits demanàvem aquell cotxe teledirigit últim model, aquella nina que parlava, aquell joc de consola que era dificilíssim de passar… Ara, que podem dir que som menys petits, volem demanar que la gent obri els ulls a allò que té al voltant. No volem que es fiquin “sensibleros” pel sol fet de ser Nadal o recordar-se de la gent que no té res. No volem canviar el món d’un dia per l’altre. Som realistes però no pessimistes. Estem cansats que ens diguin que això és massa dificil, o que ens considerin utòpics. No ens ho hem cregut mai, no ho començarem a fer ara. Si ho podem imaginar, si podem escriure cartes cada any arrepentint-nos de no haver-nos portat tan bé com podríem, perquè no intentar-ho?
Sabem que hi ha coses que no funcionen. És aquí on us necessitem. Volem petits gestos, mirades, rialles, favors, volem encaixades de mans que signifiquin fets, que tinguin conseqüències agradables, volem que la gent cregui en ella mateixa, volem comunicació, respecte…
Nosaltres som un grup, potser per això ens sentim més recolzats amb el que pensem. No per això creiem que ningú més per si sol pot fer el que nosaltres fem. Ens agradaria que, com a Reis d’Orient que sou, féssiu arribar aquest impuls, aquesta acció de mirar, veure que no estem sols, i actuar. Podreu?
Només ens queda afegir un gràcies per tants anys de regals, rialles i bons moments passats en família a arrel de les vostres accions, com sempre, inoblidables. Feu que tothom pugui gaudir d’aquests petits grans moments, i escolti les reflexions d’un petit grup de joves que no vol res més que canviar el món.
(Text extret del Llença-t'hi nº1)
bo que ens poguéssiu ajudar.
Tots nosaltres en començar la carta als Reis diem que ens hem portat bé durant l’any. Sempre es pot fer millor, això també ho diem. No volem fingir. Però realment fem alguna cosa per canviar-ho? Arribarà un Nadal on us podrem escriure: “He fet tot el que estava en les meves mans”?Portem uns quants anys mirant al nostre voltant, analitzant i reflexionant sobre molts temes. Hem decidit que és hora de demanar-vos un cop de mà.
Si de petits demanàvem aquell cotxe teledirigit últim model, aquella nina que parlava, aquell joc de consola que era dificilíssim de passar… Ara, que podem dir que som menys petits, volem demanar que la gent obri els ulls a allò que té al voltant. No volem que es fiquin “sensibleros” pel sol fet de ser Nadal o recordar-se de la gent que no té res. No volem canviar el món d’un dia per l’altre. Som realistes però no pessimistes. Estem cansats que ens diguin que això és massa dificil, o que ens considerin utòpics. No ens ho hem cregut mai, no ho començarem a fer ara. Si ho podem imaginar, si podem escriure cartes cada any arrepentint-nos de no haver-nos portat tan bé com podríem, perquè no intentar-ho?
Sabem que hi ha coses que no funcionen. És aquí on us necessitem. Volem petits gestos, mirades, rialles, favors, volem encaixades de mans que signifiquin fets, que tinguin conseqüències agradables, volem que la gent cregui en ella mateixa, volem comunicació, respecte…
Nosaltres som un grup, potser per això ens sentim més recolzats amb el que pensem. No per això creiem que ningú més per si sol pot fer el que nosaltres fem. Ens agradaria que, com a Reis d’Orient que sou, féssiu arribar aquest impuls, aquesta acció de mirar, veure que no estem sols, i actuar. Podreu?
Només ens queda afegir un gràcies per tants anys de regals, rialles i bons moments passats en família a arrel de les vostres accions, com sempre, inoblidables. Feu que tothom pugui gaudir d’aquests petits grans moments, i escolti les reflexions d’un petit grup de joves que no vol res més que canviar el món.
(Text extret del Llença-t'hi nº1)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)