El programa de TV3 "Signes dels temps" ofereix un ampli resum de les principals activitats de l'Aplec de l'Esperit durant els primers 20 minuts del programa emès el dia 30 de maig a les 9h.
26/5/10
25/5/10
MISSATGE DELS BISBES DE CATALUNYA ALS JOVES DE L’APLEC DE L’ESPERIT. TERRASSA 2010
Estimats joves: Coratge!
Aplegats per l’Esperit a Terrassa, ens adrecem a vosaltres, nois i noies de les diòcesis de Catalunya, Balears i Andorra que hi heu participat, i alhora a tots els altres joves que cerquen, entre moltes propostes de vida, la que més empleni el seu desig de realització personal i de millora del petit i gran món de cada dia.
No només hem recordat la primera Pentecosta, la vinguda de l’Esperit Sant sobre els apòstols i deixebles de Jesús per fer-ne els seus testimonis, sinó que hem viscut una nova Pentecosta, ben conscients d’haver rebut pel baptisme i la confirmació l’Esperit Sant Defensor, Esperit de saviesa i d’intel·ligència, Esperit de consell i de fortalesa, Esperit de ciència i de pietat, Esperit que ens fa experimentar i invocar Déu com a Pare.
Aquest és el desè Aplec de l’Esperit en el qual, recollint la torxa de tots els anteriors, ens hem ajudat, per l’acció de l’Esperit, a refermar el convenciment, que Jesús és amb nosaltres cada dia.
Us fem novament la proposta de Jesús per viure de veritat. Ell mateix és qui se’ns ofereix com el camí, la veritat i la vida.
QUÈ DESITGEU A LA VIDA?
-No deixeu mai de fer-vos preguntes, les grans preguntes, sobre allò que desitgeu, i alhora sigueu capaços de cercar respostes, fiant-vos de la “saviesa” i “experiència” dels que han fet la mateixa recerca fiant-se de Jesús de Natzaret.
No estigueu satisfets amb les quatre distraccions i entreteniments que la moda posa a les vostres mans, oblidant-vos de la recerca de sentit, felicitat, amor i veritat.
Que no se us arrapi al cor l’individualisme, la sensació d’inutilitat, la recerca del plaer i el benefici sense cap més criteri. No us deixeu abatre pels possibles fracassos.
NO FIXEU ELS ULLS EN NINGÚ MÉS QUE JESÚS! I SIGUEU DEIXEBLES SEUS!
- El deixeble descobreix Jesucrist, l’estima, el segueix i experimenta que, gràcies a Ell, canvia la seva vida, recolzat en l’amor de Déu, el Pare.
- El deixeble sap que es troba de pas, que la veritable pàtria, la vida i l’amor del tot i per sempre serà un regal al final del camí, quan arribi a la casa del Pare, d’on ha sortit, després de traspassar l’abisme de la mort, perquè Jesús hi ha passat, l’ha vençuda i nosaltres formem la mateixa cordada.
- El deixeble llegeix, medita, prega amb l’Antic i el Nou Testament, on hi troba una Paraula que és Bona Notícia, orientació, ànim, coratge i, alhora, exigència.
- El deixeble s’interessa per la persona concreta, la seva història, vida, necessitats i, si cal oferir-se per a un servei, el fa; i si cal fer festa, en participa; i si cal oferir consol, l’ofereix.
- El deixeble necessita un aliment que és el Crist, per restar-hi unit, rebre els seus dons i donar fruit. Per això participa, sobretot els diumenges, de l’Eucaristia amb els altres germans en la fe.
- El deixeble camina al costat dels altres deixebles, formant part de la família que és l’Església.
- El deixeble esdevé proïsme, capaç de dialogar, d’ajudar, de sacrificar-se pels altres, tot explicant i donant testimoni de les raons de la seva vida i, sobretot, oferint la pròpia experiència d’amistat amb Jesús.
- El deixeble, malgrat les ofertes més fàcils i les dreceres més atraients que se li ofereixen, no abandona.
- El deixeble pot contemplar el món, els fets, les persones i ell mateix d’una manera diferent, des de la mirada amorosa de Déu, que reconeix en Jesús, gràcies a la pregària.
- El deixeble té Maria com a Mare, se li confia i se sent encoratjat a respondre –com Ella- amb un sí a la missió a la qual Déu el crida.
SIGUEU MEMBRES VIUS DE L’ESGLÉSIA, LA FAMÍLIA DE DÉU.
Sí, l’Església us necessita, us necessitem, per rejovenir-la, per fer-la llar acollidora per als altres joves. I vosaltres la necessiteu perquè us ofereix el Crist i els seus dons. L’Església us acompanya en el vostre camí, i hi trobareu el perdó, la fortalesa, la pau, el millor tresor.
Visqueu units i sigueu membres vius de la nostra família eclesial, la de Jesús i la de tots nosaltres, malgrat que a vegades enfosquim el seu rostre. Col·laboreu a fer-la més bonica, més atraient, més coherent amb la Bona Notícia que ofereix.
CONFIEU EN L’ESPERIT!
Sense el gran do de Jesús, l’Esperit Sant, res no podem.
L’Esperit:
- Renta tot el que no és net, en nosaltres i fora de nosaltres.
- Rega el que és sec, sigui de fe, d’esperança, d’estimació, de raons per a viure. Aigua que amoroseix tantes i tantes sequeres interiors.
- Guareix tota malaltia.
- Suavitza les nostres asprors, malhumor, tensions, dureses.
- Ens enfervoreix quan el desamor a Déu i als altres se’ns arrapa al cor.
- Ens condueix ben regits i orientats.
- Dóna el mèrit de la virtut, el camí de la salut, la joia immortal i plena.
Amb els dons de l’Esperit, recolzats en l’amor de Déu-Pare, acompanyats cada dia pel Senyor Jesús, visqueu la vostra vida de cada dia, a la família, al treball o estudiant, a la parròquia, al grup o moviment...sense por i amb la joia de ser testimonis de la Bona Nova.
Amb tot l’afecte i la benedicció dels vostres bisbes.
Aplegats per l’Esperit a Terrassa, ens adrecem a vosaltres, nois i noies de les diòcesis de Catalunya, Balears i Andorra que hi heu participat, i alhora a tots els altres joves que cerquen, entre moltes propostes de vida, la que més empleni el seu desig de realització personal i de millora del petit i gran món de cada dia.
No només hem recordat la primera Pentecosta, la vinguda de l’Esperit Sant sobre els apòstols i deixebles de Jesús per fer-ne els seus testimonis, sinó que hem viscut una nova Pentecosta, ben conscients d’haver rebut pel baptisme i la confirmació l’Esperit Sant Defensor, Esperit de saviesa i d’intel·ligència, Esperit de consell i de fortalesa, Esperit de ciència i de pietat, Esperit que ens fa experimentar i invocar Déu com a Pare.
Aquest és el desè Aplec de l’Esperit en el qual, recollint la torxa de tots els anteriors, ens hem ajudat, per l’acció de l’Esperit, a refermar el convenciment, que Jesús és amb nosaltres cada dia.
Us fem novament la proposta de Jesús per viure de veritat. Ell mateix és qui se’ns ofereix com el camí, la veritat i la vida.
QUÈ DESITGEU A LA VIDA?
-No deixeu mai de fer-vos preguntes, les grans preguntes, sobre allò que desitgeu, i alhora sigueu capaços de cercar respostes, fiant-vos de la “saviesa” i “experiència” dels que han fet la mateixa recerca fiant-se de Jesús de Natzaret.
No estigueu satisfets amb les quatre distraccions i entreteniments que la moda posa a les vostres mans, oblidant-vos de la recerca de sentit, felicitat, amor i veritat.
Que no se us arrapi al cor l’individualisme, la sensació d’inutilitat, la recerca del plaer i el benefici sense cap més criteri. No us deixeu abatre pels possibles fracassos.
NO FIXEU ELS ULLS EN NINGÚ MÉS QUE JESÚS! I SIGUEU DEIXEBLES SEUS!
- El deixeble descobreix Jesucrist, l’estima, el segueix i experimenta que, gràcies a Ell, canvia la seva vida, recolzat en l’amor de Déu, el Pare.
- El deixeble sap que es troba de pas, que la veritable pàtria, la vida i l’amor del tot i per sempre serà un regal al final del camí, quan arribi a la casa del Pare, d’on ha sortit, després de traspassar l’abisme de la mort, perquè Jesús hi ha passat, l’ha vençuda i nosaltres formem la mateixa cordada.
- El deixeble llegeix, medita, prega amb l’Antic i el Nou Testament, on hi troba una Paraula que és Bona Notícia, orientació, ànim, coratge i, alhora, exigència.
- El deixeble s’interessa per la persona concreta, la seva història, vida, necessitats i, si cal oferir-se per a un servei, el fa; i si cal fer festa, en participa; i si cal oferir consol, l’ofereix.
- El deixeble necessita un aliment que és el Crist, per restar-hi unit, rebre els seus dons i donar fruit. Per això participa, sobretot els diumenges, de l’Eucaristia amb els altres germans en la fe.
- El deixeble camina al costat dels altres deixebles, formant part de la família que és l’Església.
- El deixeble esdevé proïsme, capaç de dialogar, d’ajudar, de sacrificar-se pels altres, tot explicant i donant testimoni de les raons de la seva vida i, sobretot, oferint la pròpia experiència d’amistat amb Jesús.
- El deixeble, malgrat les ofertes més fàcils i les dreceres més atraients que se li ofereixen, no abandona.
- El deixeble pot contemplar el món, els fets, les persones i ell mateix d’una manera diferent, des de la mirada amorosa de Déu, que reconeix en Jesús, gràcies a la pregària.
- El deixeble té Maria com a Mare, se li confia i se sent encoratjat a respondre –com Ella- amb un sí a la missió a la qual Déu el crida.
SIGUEU MEMBRES VIUS DE L’ESGLÉSIA, LA FAMÍLIA DE DÉU.
Sí, l’Església us necessita, us necessitem, per rejovenir-la, per fer-la llar acollidora per als altres joves. I vosaltres la necessiteu perquè us ofereix el Crist i els seus dons. L’Església us acompanya en el vostre camí, i hi trobareu el perdó, la fortalesa, la pau, el millor tresor.
Visqueu units i sigueu membres vius de la nostra família eclesial, la de Jesús i la de tots nosaltres, malgrat que a vegades enfosquim el seu rostre. Col·laboreu a fer-la més bonica, més atraient, més coherent amb la Bona Notícia que ofereix.
CONFIEU EN L’ESPERIT!
Sense el gran do de Jesús, l’Esperit Sant, res no podem.
L’Esperit:
- Renta tot el que no és net, en nosaltres i fora de nosaltres.
- Rega el que és sec, sigui de fe, d’esperança, d’estimació, de raons per a viure. Aigua que amoroseix tantes i tantes sequeres interiors.
- Guareix tota malaltia.
- Suavitza les nostres asprors, malhumor, tensions, dureses.
- Ens enfervoreix quan el desamor a Déu i als altres se’ns arrapa al cor.
- Ens condueix ben regits i orientats.
- Dóna el mèrit de la virtut, el camí de la salut, la joia immortal i plena.
Amb els dons de l’Esperit, recolzats en l’amor de Déu-Pare, acompanyats cada dia pel Senyor Jesús, visqueu la vostra vida de cada dia, a la família, al treball o estudiant, a la parròquia, al grup o moviment...sense por i amb la joia de ser testimonis de la Bona Nova.
Amb tot l’afecte i la benedicció dels vostres bisbes.
23/5/10
Jo sóc amb vosaltres cada dia...
Gràcies a tots i a totes per participar a l'Aplec de l'Esperit a Terrassa!
- Amb vosaltres cada dia -
(Joan Àguila i Genís Sobrado)
Quan no pots explicar què és el que et crema per dintre.
Quan no saps on anar ni el perquè d’allò que fas.
Quan no trobes ningú que t’escolti ni et comprengui.
tu, tranquil, no estàs sol, no t’oblidis que jo sóc.
Quan el fred i la por fan que et tanquis en l’angoixa .
Quan la nit del dolor dóna vida al teu malson.
Quan el son de l’oblit fa que cloguis les parpelles
i quan creus que estàs sol no t’oblidis que jo sóc...
Amb vosaltres, amb vosaltres cada dia.
Amb vosaltres, jo mai no us deixaré sols.
Amb vosaltres, l’Esperit serà per sempre, amb vosaltres.
Quan no queden raons per seguir la nostra lluita.
Quan els vells ideals ja no pinten les parets.
Quan l’antiga opressió ara és moda que hipnotitza,
tu, tranquil, no estàs sol, no t’oblidis que jo sóc...
Amb vosaltres, amb vosaltres cada dia
Amb vosaltres, jo mai no us deixaré sols
Amb vosaltres, l’Esperit serà per sempre, amb vosaltres.
- Amb vosaltres cada dia -
(Joan Àguila i Genís Sobrado)
Quan no pots explicar què és el que et crema per dintre.
Quan no saps on anar ni el perquè d’allò que fas.
Quan no trobes ningú que t’escolti ni et comprengui.
tu, tranquil, no estàs sol, no t’oblidis que jo sóc.
Quan el fred i la por fan que et tanquis en l’angoixa .
Quan la nit del dolor dóna vida al teu malson.
Quan el son de l’oblit fa que cloguis les parpelles
i quan creus que estàs sol no t’oblidis que jo sóc...
Amb vosaltres, amb vosaltres cada dia.
Amb vosaltres, jo mai no us deixaré sols.
Amb vosaltres, l’Esperit serà per sempre, amb vosaltres.
Quan no queden raons per seguir la nostra lluita.
Quan els vells ideals ja no pinten les parets.
Quan l’antiga opressió ara és moda que hipnotitza,
tu, tranquil, no estàs sol, no t’oblidis que jo sóc...
Amb vosaltres, amb vosaltres cada dia
Amb vosaltres, jo mai no us deixaré sols
Amb vosaltres, l’Esperit serà per sempre, amb vosaltres.
20/5/10
Imatges i reflexions de la Vetlla del 15 de maig.
Per ampliar aquesta informació:
IMPRESSIONANT (Estada de la Creu de les JMJ a l’Arxidiòcesi de Tarragona)
Fotografies cedides per l’Arquebisbat de Tarragona (Departament de Mitjans de Comunicació social) i text, a partir del que vam seguir a la Pregaria.
Havia arribat l'hora de Jesús, l'hora de passar d'aquest món al Pare, l'hora d'atreure tothom cap a ell, l'hora de ser glorificat, per aquesta hora havia vingut al món. Fou l'hora del silenci fet Paraula, l'hora de la creu, l'hora de la salvació. Jesús va ser fidel fins a la mort i una mort de creu. Com d'entre els últims, com a compliment i testimoni de la magnitud i el poder misericordiós de Déu. L'amor regava amb sang la creu i la creu s'alçava com a signe per sempre de la seva perpetua fidelitat. A la muntanya del calvari, Déu va plantar la seva tenda. El nou temple de Déu que és en l'amor. Ara en la calma d’aquesta nit, de manera pausada, llarga i atenta disposem-nos a vetllar a la seva presència.
Maria Magdalena: Reflexió (Elisenda Roig)
El dolor m'ofegava el cor, el dolor de la creu m'esquinçava les entranyes, no entenia res, em privava la mirada. No vaig ser capaç d'entendre el que suposava, la creu. El Senyor, el meu Senyor des d'ella ens havia de mostrar com ens estimava. I el mateix Senyor, en un matí que no oblidaré mai, va il·luminar la meva vida amb la claror Pasqual de la seva mirada. És viu! El vaig veure, entre batecs d'incomprensió i l'estupor d'una nova esperança. El temps mai més ha estat igual, Ell és amb mi, amb nosaltres. Ell m'ha impulsat a superar el dolor i la rutina, a viure abocada al compromís en bé del seu Regne, d'un món nou, un altre món possible segons les coordenades de la seva paraula.
Mare de Déu: Reflexió (Antònia -El Vendrell-)
Una espasa em travessarà el pit, i aquesta espasa va tenir forma de creu. Però fill, avui la teva mare contempla el dolor des de la pau de la fe, i la fortalesa de l'esperança. Tu vas penetrar en el meu interior, i tota jo, ja per sempre, he viscut inundada per la teva presència. Vas fer brollar en el meu interior la vida i la vida ha brollat, per la teva resurrecció, a les entranyes de la història i per sempre pot ser gaudida i contemplada. La teva creu és una crida a no anteposar res al teu amor, a viure lliurat a la contemplació i a la lloança.
St. Joan: Reflexió (Néstor Abellán)
Res us passà per alt, res, per insignificant que sembli, res resta ocult als ulls de Déu. Des del tron de la creu em demanares que cuidés a la teva mare. I en aquesta petició tu hi figuraves una manera de viure lliurat al servei a l'Església, em cridaves a restar al servei d'aquells més fràgils, al servei dels petits, al servei de l'amor fraternal a una vida lliurada, amb radicalitat, a amorosir i prevenir les creus quotidianes.
St. Pere: Reflexió (Jordi Sala)
Recordo aquell matí de divendres com si fos ara. Vaig tenir por i et vaig negar. Tres vegades et vaig negar! I això que dies abans m’havia jurat de seguir-te passés el que passés! Malgrat tot, tu, Jesús, vas voler donar-me una nova oportunitat, perquè ja sabies de quin fang estava fet, i estic segur que el dia que em vas cridar vora del llac de Galilea ja coneixies el meu cor i tot el que s’hi amagava. Ara, Jesús, vull viure per a tu i per anunciar la teva Paraula de Vida. Tu m’has fet pastor del teu ramat, i jo, amb aquestes pobres mans que tinc, enmig de les meves febleses, vull mostrar a tots com n’és de gran el teu Amor. Vull ser font de benedicció. Vull ser per a l’Església ferment de comunió i un treballador incansable en bé del teu regne. Jesús, tu que ets el Messies de Déu, et prego que m’ajudis a ser una imatge teva enmig dels meus germans, amb radicalitat, amb profund esperit de servei al teu Poble, anunciant a tots els homes i dones del nostre temps, la teva Vida; una Vida que és Llum per a tota la Humanitat.
St. Jaume: Reflexió (Cristian-El Vendrell-)
El foc em crema per dintre mentre recordo aquestes paraules sortint dels teus llavis, Senyor. Vull agafar el poc que tinc i anar-me’n a l’altre punta del món a anunciar als homes i dones que no et coneixen com n’és de gran la gesta que has obrat en favor de la Humanitat. Sento dins meu la necessitat de sortir de casa, de fer camí, i anunciar als que trobi la Paraula de la Vida que vaig sentir de la teva boca. I com en seria de feliç de poder-ho fer! Per això et demano la força anunciar-te entre els que no et coneixen, entre els que viuen en situacions difícils i doloroses, entre els que caminen marcats per la injustícia i la por. Jo vull ser per a ells un signe del teu amor. Tu m’acompanyes arreu on sigui. Ja no tinc cap por, perquè tu ets amb mi per sempre més.
Hem compartit amb goig aquesta estona de pregària i d’adoració davant de la Creu. Ara som convidats, si volem, a prolongar el que hem viscut, en actitud d’intimitat davant de Déu. Per tal de poder fer-ho possible us convidem a quedar-vos una estona més, tot pregant i cantant, i passant a adorar la Creu de les Jornades Mundials de la Joventut. Una bona manera de fer-ho és acostant-nos-hi per fer-li un petó com a signe d’agraïment, i deixant en una urna que serà
instal·lada per a tal fi, les intencions de pregària que portem en el cor. Aquesta segona part de la vetlla, doncs, vol traslladar el que hem experimentat i sentit durant la darrera hora, al terreny de la intimitat personal, de la relació amb Jesús. Malgrat tot, els que decidiu de marxar podeu fer-ho lliurement, sempre amb actitud de silenci i amb respecte, per no trencar el clima de silenci i de contemplació. Moltes gràcies per la vostra assistència i que Déu us beneeixi.
IMPRESSIONANT (Estada de la Creu de les JMJ a l’Arxidiòcesi de Tarragona)
Fotografies cedides per l’Arquebisbat de Tarragona (Departament de Mitjans de Comunicació social) i text, a partir del que vam seguir a la Pregaria.
Havia arribat l'hora de Jesús, l'hora de passar d'aquest món al Pare, l'hora d'atreure tothom cap a ell, l'hora de ser glorificat, per aquesta hora havia vingut al món. Fou l'hora del silenci fet Paraula, l'hora de la creu, l'hora de la salvació. Jesús va ser fidel fins a la mort i una mort de creu. Com d'entre els últims, com a compliment i testimoni de la magnitud i el poder misericordiós de Déu. L'amor regava amb sang la creu i la creu s'alçava com a signe per sempre de la seva perpetua fidelitat. A la muntanya del calvari, Déu va plantar la seva tenda. El nou temple de Déu que és en l'amor. Ara en la calma d’aquesta nit, de manera pausada, llarga i atenta disposem-nos a vetllar a la seva presència.
Maria Magdalena: Reflexió (Elisenda Roig)
El dolor m'ofegava el cor, el dolor de la creu m'esquinçava les entranyes, no entenia res, em privava la mirada. No vaig ser capaç d'entendre el que suposava, la creu. El Senyor, el meu Senyor des d'ella ens havia de mostrar com ens estimava. I el mateix Senyor, en un matí que no oblidaré mai, va il·luminar la meva vida amb la claror Pasqual de la seva mirada. És viu! El vaig veure, entre batecs d'incomprensió i l'estupor d'una nova esperança. El temps mai més ha estat igual, Ell és amb mi, amb nosaltres. Ell m'ha impulsat a superar el dolor i la rutina, a viure abocada al compromís en bé del seu Regne, d'un món nou, un altre món possible segons les coordenades de la seva paraula.
Mare de Déu: Reflexió (Antònia -El Vendrell-)
Una espasa em travessarà el pit, i aquesta espasa va tenir forma de creu. Però fill, avui la teva mare contempla el dolor des de la pau de la fe, i la fortalesa de l'esperança. Tu vas penetrar en el meu interior, i tota jo, ja per sempre, he viscut inundada per la teva presència. Vas fer brollar en el meu interior la vida i la vida ha brollat, per la teva resurrecció, a les entranyes de la història i per sempre pot ser gaudida i contemplada. La teva creu és una crida a no anteposar res al teu amor, a viure lliurat a la contemplació i a la lloança.
St. Joan: Reflexió (Néstor Abellán)
Res us passà per alt, res, per insignificant que sembli, res resta ocult als ulls de Déu. Des del tron de la creu em demanares que cuidés a la teva mare. I en aquesta petició tu hi figuraves una manera de viure lliurat al servei a l'Església, em cridaves a restar al servei d'aquells més fràgils, al servei dels petits, al servei de l'amor fraternal a una vida lliurada, amb radicalitat, a amorosir i prevenir les creus quotidianes.
St. Pere: Reflexió (Jordi Sala)
Recordo aquell matí de divendres com si fos ara. Vaig tenir por i et vaig negar. Tres vegades et vaig negar! I això que dies abans m’havia jurat de seguir-te passés el que passés! Malgrat tot, tu, Jesús, vas voler donar-me una nova oportunitat, perquè ja sabies de quin fang estava fet, i estic segur que el dia que em vas cridar vora del llac de Galilea ja coneixies el meu cor i tot el que s’hi amagava. Ara, Jesús, vull viure per a tu i per anunciar la teva Paraula de Vida. Tu m’has fet pastor del teu ramat, i jo, amb aquestes pobres mans que tinc, enmig de les meves febleses, vull mostrar a tots com n’és de gran el teu Amor. Vull ser font de benedicció. Vull ser per a l’Església ferment de comunió i un treballador incansable en bé del teu regne. Jesús, tu que ets el Messies de Déu, et prego que m’ajudis a ser una imatge teva enmig dels meus germans, amb radicalitat, amb profund esperit de servei al teu Poble, anunciant a tots els homes i dones del nostre temps, la teva Vida; una Vida que és Llum per a tota la Humanitat.
St. Jaume: Reflexió (Cristian-El Vendrell-)
El foc em crema per dintre mentre recordo aquestes paraules sortint dels teus llavis, Senyor. Vull agafar el poc que tinc i anar-me’n a l’altre punta del món a anunciar als homes i dones que no et coneixen com n’és de gran la gesta que has obrat en favor de la Humanitat. Sento dins meu la necessitat de sortir de casa, de fer camí, i anunciar als que trobi la Paraula de la Vida que vaig sentir de la teva boca. I com en seria de feliç de poder-ho fer! Per això et demano la força anunciar-te entre els que no et coneixen, entre els que viuen en situacions difícils i doloroses, entre els que caminen marcats per la injustícia i la por. Jo vull ser per a ells un signe del teu amor. Tu m’acompanyes arreu on sigui. Ja no tinc cap por, perquè tu ets amb mi per sempre més.
Hem compartit amb goig aquesta estona de pregària i d’adoració davant de la Creu. Ara som convidats, si volem, a prolongar el que hem viscut, en actitud d’intimitat davant de Déu. Per tal de poder fer-ho possible us convidem a quedar-vos una estona més, tot pregant i cantant, i passant a adorar la Creu de les Jornades Mundials de la Joventut. Una bona manera de fer-ho és acostant-nos-hi per fer-li un petó com a signe d’agraïment, i deixant en una urna que serà
instal·lada per a tal fi, les intencions de pregària que portem en el cor. Aquesta segona part de la vetlla, doncs, vol traslladar el que hem experimentat i sentit durant la darrera hora, al terreny de la intimitat personal, de la relació amb Jesús. Malgrat tot, els que decidiu de marxar podeu fer-ho lliurement, sempre amb actitud de silenci i amb respecte, per no trencar el clima de silenci i de contemplació. Moltes gràcies per la vostra assistència i que Déu us beneeixi.
17/5/10
VETLLA DE PREGÀRIA
Aquest dissabte dia 15 de maig els joves de la parròquia de Sant Pau vàrem participar en la vetlla de de pregària per l'arribada de la creu de les Jornades Mundials de la Joventut. Va ser una vetlla molt maca i en alguns moments emocionant. Gràcies a tots per ser-hi i pel vostre esforç. Ens veurem aviat a Terrassa a l'aplec de l'esperit!
13/5/10
No pot ser...
No tinc paraules, quin menyspreu més gran cap a una persona que ho està passant malament.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)