IMPRESSIONANT (Estada de la Creu de les JMJ a l’Arxidiòcesi de Tarragona)
Fotografies cedides per l’Arquebisbat de Tarragona (Departament de Mitjans de Comunicació social) i text, a partir del que vam seguir a la Pregaria.
Havia arribat l'hora de Jesús, l'hora de passar d'aquest món al Pare, l'hora d'atreure tothom cap a ell, l'hora de ser glorificat, per aquesta hora havia vingut al món. Fou l'hora del silenci fet Paraula, l'hora de la creu, l'hora de la salvació. Jesús va ser fidel fins a la mort i una mort de creu. Com d'entre els últims, com a compliment i testimoni de la magnitud i el poder misericordiós de Déu. L'amor regava amb sang la creu i la creu s'alçava com a signe per sempre de la seva perpetua fidelitat. A la muntanya del calvari, Déu va plantar la seva tenda. El nou temple de Déu que és en l'amor. Ara en la calma d’aquesta nit, de manera pausada, llarga i atenta disposem-nos a vetllar a la seva presència.
Maria Magdalena: Reflexió (Elisenda Roig)
El dolor m'ofegava el cor, el dolor de la creu m'esquinçava les entranyes, no entenia res, em privava la mirada. No vaig ser capaç d'entendre el que suposava, la creu. El Senyor, el meu Senyor des d'ella ens havia de mostrar com ens estimava. I el mateix Senyor, en un matí que no oblidaré mai, va il·luminar la meva vida amb la claror Pasqual de la seva mirada. És viu! El vaig veure, entre batecs d'incomprensió i l'estupor d'una nova esperança. El temps mai més ha estat igual, Ell és amb mi, amb nosaltres. Ell m'ha impulsat a superar el dolor i la rutina, a viure abocada al compromís en bé del seu Regne, d'un món nou, un altre món possible segons les coordenades de la seva paraula.
Mare de Déu: Reflexió (Antònia -El Vendrell-)
Una espasa em travessarà el pit, i aquesta espasa va tenir forma de creu. Però fill, avui la teva mare contempla el dolor des de la pau de la fe, i la fortalesa de l'esperança. Tu vas penetrar en el meu interior, i tota jo, ja per sempre, he viscut inundada per la teva presència. Vas fer brollar en el meu interior la vida i la vida ha brollat, per la teva resurrecció, a les entranyes de la història i per sempre pot ser gaudida i contemplada. La teva creu és una crida a no anteposar res al teu amor, a viure lliurat a la contemplació i a la lloança.
St. Joan: Reflexió (Néstor Abellán)
Res us passà per alt, res, per insignificant que sembli, res resta ocult als ulls de Déu. Des del tron de la creu em demanares que cuidés a la teva mare. I en aquesta petició tu hi figuraves una manera de viure lliurat al servei a l'Església, em cridaves a restar al servei d'aquells més fràgils, al servei dels petits, al servei de l'amor fraternal a una vida lliurada, amb radicalitat, a amorosir i prevenir les creus quotidianes.
St. Pere: Reflexió (Jordi Sala)
Recordo aquell matí de divendres com si fos ara. Vaig tenir por i et vaig negar. Tres vegades et vaig negar! I això que dies abans m’havia jurat de seguir-te passés el que passés! Malgrat tot, tu, Jesús, vas voler donar-me una nova oportunitat, perquè ja sabies de quin fang estava fet, i estic segur que el dia que em vas cridar vora del llac de Galilea ja coneixies el meu cor i tot el que s’hi amagava. Ara, Jesús, vull viure per a tu i per anunciar la teva Paraula de Vida. Tu m’has fet pastor del teu ramat, i jo, amb aquestes pobres mans que tinc, enmig de les meves febleses, vull mostrar a tots com n’és de gran el teu Amor. Vull ser font de benedicció. Vull ser per a l’Església ferment de comunió i un treballador incansable en bé del teu regne. Jesús, tu que ets el Messies de Déu, et prego que m’ajudis a ser una imatge teva enmig dels meus germans, amb radicalitat, amb profund esperit de servei al teu Poble, anunciant a tots els homes i dones del nostre temps, la teva Vida; una Vida que és Llum per a tota la Humanitat.
St. Jaume: Reflexió (Cristian-El Vendrell-)
El foc em crema per dintre mentre recordo aquestes paraules sortint dels teus llavis, Senyor. Vull agafar el poc que tinc i anar-me’n a l’altre punta del món a anunciar als homes i dones que no et coneixen com n’és de gran la gesta que has obrat en favor de la Humanitat. Sento dins meu la necessitat de sortir de casa, de fer camí, i anunciar als que trobi la Paraula de la Vida que vaig sentir de la teva boca. I com en seria de feliç de poder-ho fer! Per això et demano la força anunciar-te entre els que no et coneixen, entre els que viuen en situacions difícils i doloroses, entre els que caminen marcats per la injustícia i la por. Jo vull ser per a ells un signe del teu amor. Tu m’acompanyes arreu on sigui. Ja no tinc cap por, perquè tu ets amb mi per sempre més.
Hem compartit amb goig aquesta estona de pregària i d’adoració davant de la Creu. Ara som convidats, si volem, a prolongar el que hem viscut, en actitud d’intimitat davant de Déu. Per tal de poder fer-ho possible us convidem a quedar-vos una estona més, tot pregant i cantant, i passant a adorar la Creu de les Jornades Mundials de la Joventut. Una bona manera de fer-ho és acostant-nos-hi per fer-li un petó com a signe d’agraïment, i deixant en una urna que serà
instal·lada per a tal fi, les intencions de pregària que portem en el cor. Aquesta segona part de la vetlla, doncs, vol traslladar el que hem experimentat i sentit durant la darrera hora, al terreny de la intimitat personal, de la relació amb Jesús. Malgrat tot, els que decidiu de marxar podeu fer-ho lliurement, sempre amb actitud de silenci i amb respecte, per no trencar el clima de silenci i de contemplació. Moltes gràcies per la vostra assistència i que Déu us beneeixi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada