cal una primera reacció cap a vosaltres, estimats joves dels Grups de joves de la parròquia.
a)Al posar aquestes imatges al blog heu deixat que se’ns parli, quantes vegades hem escoltat com se’ns diu que Jesús parla des de la proximitat als pobres, i és Paraula de Déu –Déu que ens parla-.
“No tinc paraules, quin menyspreu més gran cap a una persona que ho està passant malament”: el teu silenci, amic del Grup de joves, fa que l’imatge que ens presentes sigui el clam de del mateix Jesús que ens diu: “Sóc aquí!” (2 Co 8,9).
b)Llegia fa poc en un article de Mn.Salvador Pié :” És Jesúcrist qui ens ensenya plenament què és la persona humana, com ha d’estimar, patir i esperar” –No ho oblideu-.
Jove del grup de joves que has escrit això, has de saber que “t’he escoltat en el teu silenci”, no tens solucions tècniques per oferir però, en les paraules que no trobes per dir el que penses, expresses fortalesa i radicalitat al servei de l’Evangeli i d’un humanisme cristià (us farà bé, al Grup de joves llegir a fons l’Enciclica del Papa Benet XVI, “Caritas in veritate, el que t’acabo d’escriure és als. Núms 9, 75 i 78.
c)Què és doncs el que veig rera les teves paraules? Una manera de ser (una opció) que cal vetllar i alimentar, no descuidant la reflexió i la pregària: el servei (la Caritat) que permet mirar als altres, en la seva dignitat (Fills de Déu), especialment als més pobres (i, deixa’m afegir, també a molts que busquen i que potser no s’asseuen a la vorera: “pobres en l’esperit”, companys teus en el dia a dia que vius).
d)Per no dir en paraules pròpies el que voldria dir als que, al reportatge que presentes, expressen davant del necessitat encara una misèria més fonda (la d’un cor incapaç de patir al costat del que pateix), cito literalment paraules del Nou Testament: “I vosaltres, els rics, ploreu i gemegueu per les desgràcies que us cauran al damunt! Les vostres riqueses són podrides, s'han arnat els vostres vestits. El vostre or i la vostra plata s'han rovellat, i el seu rovell farà de testimoni contra vosaltres, i us menjarà la carn com un foc. És això el que heu acumulat per a la fi dels temps! El jornal que escatimàveu als qui us segaven els camps clama al cel, i el clam dels segadors ha arribat fins a les orelles del Senyor de l'univers. Heu viscut aquí a la terra una vida de delícies i plaers, us heu anat engreixant per al dia de la matança. Heu condemnat el just, l'heu assassinat, i ell no s'ha resistit” (Jaume 5, 1-6).
Si, jove dels grups de joves de la Parròquia, el teu silenci és Paraula, perquè en la teva Fe fas Evangeli del que veus. Acabo, doncs, agraint-te el teu silenci: “paraula fonda que convida a estimar als pobres”. Gràcies i endavant en el vostre Camí. Un molt bon Aplec de l’Esperit.
I tantes i tantes coses que no poden ser... Però cal continuar ferm en els principis que Jesús ens va ensenyar, i no defallir tot i que el nostre entorn no sigui sempre el més favorable per fer-ho... Pot ser no ens riuran les gracies com a d'altres però sabem perquè fem el nostre camí
Bon dia,
ResponEliminacal una primera reacció cap a vosaltres, estimats joves dels Grups de joves de la parròquia.
a)Al posar aquestes imatges al blog heu deixat que se’ns parli, quantes vegades hem escoltat com se’ns diu que Jesús parla des de la proximitat als pobres, i és Paraula de Déu –Déu que ens parla-.
“No tinc paraules, quin menyspreu més gran cap a una persona que ho està passant malament”: el teu silenci, amic del Grup de joves, fa que l’imatge que ens presentes sigui el clam de del mateix Jesús que ens diu: “Sóc aquí!” (2 Co 8,9).
b)Llegia fa poc en un article de Mn.Salvador Pié :” És Jesúcrist qui ens ensenya plenament què és la persona humana, com ha d’estimar, patir i esperar” –No ho oblideu-.
Jove del grup de joves que has escrit això, has de saber que “t’he escoltat en el teu silenci”, no tens solucions tècniques per oferir però, en les paraules que no trobes per dir el que penses, expresses fortalesa i radicalitat al servei de l’Evangeli i d’un humanisme cristià (us farà bé, al Grup de joves llegir a fons l’Enciclica del Papa Benet XVI, “Caritas in veritate, el que t’acabo d’escriure és als. Núms 9, 75 i 78.
c)Què és doncs el que veig rera les teves paraules? Una manera de ser (una opció) que cal vetllar i alimentar, no descuidant la reflexió i la pregària: el servei (la Caritat) que permet mirar als altres, en la seva dignitat (Fills de Déu), especialment als més pobres (i, deixa’m afegir, també a molts que busquen i que potser no s’asseuen a la vorera: “pobres en l’esperit”, companys teus en el dia a dia que vius).
d)Per no dir en paraules pròpies el que voldria dir als que, al reportatge que presentes, expressen davant del necessitat encara una misèria més fonda (la d’un cor incapaç de patir al costat del que pateix), cito literalment paraules del Nou Testament: “I vosaltres, els rics, ploreu i gemegueu per les desgràcies que us cauran al damunt! Les vostres riqueses són podrides, s'han arnat els vostres vestits. El vostre or i la vostra plata s'han rovellat, i el seu rovell farà de testimoni contra vosaltres, i us menjarà la carn com un foc. És això el que heu acumulat per a la fi dels temps! El jornal que escatimàveu als qui us segaven els camps clama al cel, i el clam dels segadors ha arribat fins a les orelles del Senyor de l'univers. Heu viscut aquí a la terra una vida de delícies i plaers, us heu anat engreixant per al dia de la matança. Heu condemnat el just, l'heu assassinat, i ell no s'ha resistit” (Jaume 5, 1-6).
Si, jove dels grups de joves de la Parròquia, el teu silenci és Paraula, perquè en la teva Fe fas Evangeli del que veus. Acabo, doncs, agraint-te el teu silenci: “paraula fonda que convida a estimar als pobres”. Gràcies i endavant en el vostre Camí. Un molt bon Aplec de l’Esperit.
El vostre rector, Joan Anton Cedó
13 de maig de 2010
I tantes i tantes coses que no poden ser...
ResponEliminaPerò cal continuar ferm en els principis que Jesús ens va ensenyar, i no defallir tot i que el nostre entorn no sigui sempre el més favorable per fer-ho...
Pot ser no ens riuran les gracies com a d'altres però sabem perquè fem el nostre camí