Després de llegir
atentament el cas que els nostres companys ens havien proposat treballar en
l’últim llença-t’hi, vam començar a reflexionar sobre la pregunta de la
contraportada: Hi ha persones al teu voltant que necessiten aquesta empenta?
Primer, vam
identificar alguns dels casos on veiem que a la gent li falta aquesta empenta:
quan estan baixos de moral, por al futur, sense feina, situacions noves on ets
responsable, pors al fracàs… Vam comentar que moltes vegades és la por la que
ens atura.
Aquesta que no deixa que el món es mogui, ens estanca. Una de les
comparacions que va sorgir al llarg de la sessió va ser la idea de l’existència
de dos tipus de persones. Unes que són com la punta d’un llapis i d’altres que
són com la goma d’esborrar de dalt. Les primeres, dibuixen, creen, tenen idees
i avancen. Mentrestant, les gomes
esperen la oportunitat per esborrar allò que es dibuixa malament.
Aquestes últimes tenen una certa enveja i el món no pot avançar fins que aquest
tipus de persones acabin sentin admiració per les puntes que no tenen por a
crear allò que volen. Algunes vegades , depenen
de la situació, ens comportem com una o altra part del llapis.
Les persones
necessiten motivació i no molestar a aquelles que volen llençar-se a fer allò
que de veritat els agrada i desitgen. Ens proposem seguir les nostres metes i
fites, ajudants als que es troben al nostre voltant de manera positiva i des de
l’amor. Hem d’intentar no remarcar els errors dels altres ja que això només
provocarà por a tornar-ho a intentar i no els afavorirà en el seu camí.
Grup de Joves Sala Roma
