Dissabte passat vam fer l'estudi de l'evangeli, després de reunir-nos tots els militants per a llegir-lo, ens vam separar per a treballar-lo per grups.
L'evangeli parlava sobre els miracles de Jesús, la gent es queixava que ell només els feia fora de Natzaret i que allí mai l'havien vist fer res, se'l coneixia com a fill de Josep. Ell els respon citant a 2 profetes, els quals havien anat a purificar també fora del seu país natal.
Vam entendre que Jesús només feia miracles en llocs de fe; en canvi, aquells de Natzaret que ho demanaven només ho volien pel sol fet de veure un miracle, no pas per la seva fe i la seva bondat.
Realment ens prenem tot els que ens diuen o expliquen de la mateixa forma? És possible que hi hagi persones, que pel que sigui, si ens explica una experiència seva potser no ens la prenguem tant seriosament com ho faríem amb una altra. Potser no coneixem a les persones tant com ens creiem. El mateix passa amb aquests habitants de Natzaret, creuen que coneixen a Jesús, i tot el que els explica no s'ho prenen seriosament, fins i tot s'enfaden amb ell ja que els intenta donar una lliçó citant a 2 profetes.
Com a conclusió ens hem proposat eliminar els prejudicis de les persones que coneixem, intentar dedicar tot el nostre esforç a les experiències que ens expliquin i ajudar-los en tot el que puguem.
“En aquell temps, Jesús, a la sinagoga de Natzaret, començà així la seva explicació: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura.» Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien: «No és el fill de Josep, aquest?» Jesús els digué: «De segur que em retraureu aquesta dita: “Metge, cura’t tu mateix”: hem sentit dir el que has fet a Cafar-naüm; fes-ho també aquí, al poble dels teus pares.» Però ell afegí: «Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal. En temps d’Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s’obrí per donar pluja, i una gran fam s’apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria.» En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per estimbar-lo. Però ell se n’anà passant entremig d’ells” (Lc 4,21-30)
Grup de Joves - Sala Atenes
