Vam voler aprofundir una mica més en com ens comuniquem i com ho fem també amb els altres membres del grup a l'hora de dir alguna cosa. Per fer-ho vam seguir aquesta dinàmica: El joc dels pensaments d'en Paulo Coelho (podeu trobar la dinàmica a http://www.jouscout.com/OP9C24.htm).És una dinàmica en la qual es reparteixen frases de pensaments escrits per aquest escriptor brasiler. Cadascú en va rebre unes quantes i n'havia d'anar triant algunes per tal d'acabar reduint el número de frases.
La selecció primer es va fer segons el criteri d'una persona, posteriorment les frases de 2 membres es posaven en comú i els dos n'havien d'excloure unes més. La selecció i exclusió es va fer argumentant el significat de les frases i explicant la importància del missatge que hi trobàvem. Aquest procés es va continuar fins que, d'entre totes les frases en quedaren 2:
1. Todas las batallas sirven para algo, incluso aquellas en las que somos derrotados.
2. Un barco está más seguro cuando está en el puerto, pero no fue para esto que los barcos fueron construidos.
Com que no s'arribava a un acord absolut en el grup, per la següent sessió es proposa que pensin una experiència personal relacionada amb cadascuna de les frases.
1r d'Iniciació als Grups de Joves
Al llegir el resum de la vostra reunió, cosa que faig i hi penso i la porto a la pregària, he recordat que Mons.Sebastià Taltavull, el bisbe auxiliar de Barcelona, i en un article sobre el diàleg, citava al Sant Pare Benet XVI: «El silenci és part integrant de la comunicació —ens diu Benet XVI— i sense ell no existeixen paraules amb densitat de contingut. En el silenci escoltem i ens coneixem a nosaltres mateixos, naix i s’aprofundeix el pensament i comprenem amb major claredat allò que volem dir o allò que esperem de l’altre; elegim com expressar-nos.».
ResponEliminaSou noies i nois que acostumeu a llegir, us proposo llegir sencera aquesta reflexió de l'11 de maig de 2012:
"En el diàleg com en la pregària apareix la necessitat d’una actitud inicial, que hem de posar com a fonament per entendre’ns: és l’actitud d’escoltar i, per escoltar cal fer silenci, però un silenci ple, profund, receptiu, sincer, interior i exterior, això que tantes vegades ens falta.
Tanmateix, no tothom sap escoltar, ni tothom vol escoltar, ni tothom està disposat a escoltar. Per això cal fer-ne exercici constant i anar descobrint que en la vida són necessaris molts espais de silenci per tal de percebre amb equilibri i harmonia el que som i el que fem. No podem confondre els moments de silenci amb un temps buit, cal percebre’ls com una oportunitat de respir saludable, d’aprofundiment profitós.
«El silenci és part integrant de la comunicació —ens diu Benet XVI— i sense ell no existeixen paraules amb densitat de contingut. En el silenci escoltem i ens coneixem a nosaltres mateixos, naix i s’aprofundeix el pensament i comprenem amb major claredat allò que volem dir o allò que esperem de l’altre; elegim com expressar-nos.» Cal prendre consciència, doncs, de la necessitat d’una comunicació transparent, aquella que expressa la netedat de cor que fa que donem un to humanitzador a les nostres relacions.
Estem experimentant molta set d’autenticitat, necessitat de transparència informativa i un desig de comunicació que ens humanitzi. Amb tot, no acabem d’aconseguir-ho quan els sorolls dissipadors que ens envolten poden més que la força creativa del silenci. Fer silenci, afavorir o crear espais de silenci sempre serà millor que respondre amb la tensió dels crits a qui se’ns vol imposar per la força. Per això, l’observació que ajuda a concentrar-nos ens capacita per a la valoració de l’altre i per a l’admiració de tot allò que és bo, veritable i bell.
En això rau precisament la força de la pregària quan, entrant en el nostre interior, ens fem perennes contemplatius de la bellesa divina i humana, i ens obrim a dimensions insospitades. El silenci ple i comunicatiu ens hi porta.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona"
Cordialment
Joan Anton Cedó Perelló