Fa quinze dies vam quedar que cadascú a casa es llegiria el Llença-t’hi i hi subratllaria allò que li semblés més interessant o amb què se sentís més identificat. Durant la sessió de catequesi vam comentar entre tots els fragments triats.
A tall de resum, vam apuntar les següents idees:
Dependre de l’Església es veu a cops excessiu (per fora es veu d’una manera, però per dins és d’una altra)
Ens movem molt per intuïcions; una és la por del desconegut
“No jutgeu i no sereu jutjats”: hauríem de tenir més present aquesta frase
Seria fantàstic que ens atrevíssim a ser com diem que volem ser
NO TINGUIS POR!
Sigues sincer si vols guanyar
Cristina, Maria, Anna, Pablo, Xavier, Josep M., Cristina i Empar.
Joves de catequesi de confirmació de la Parròquia de Sant Pau de Tarragona.
27/2/10
26/2/10
Quarta reflexió sobre el Llença-t'hi nº3 per joves de catequesi de confirmació.
El grup del Josep maria vam pensar un parell de frases més que seria bonic afegir:
Seria fantàstic no necessitar lleis,
seria fantàstic que tothom tingués el que volgués,
seria fantàstic que sapiguem compartir,
seria fantàstic que no faltés l'amor
i seria fantàstic no tenir prejudicis de cap tipus.
Joves de catequesi de confirmació de la Parròquia de Sant Pau de Tarragona.
Seria fantàstic no necessitar lleis,
seria fantàstic que tothom tingués el que volgués,
seria fantàstic que sapiguem compartir,
seria fantàstic que no faltés l'amor
i seria fantàstic no tenir prejudicis de cap tipus.
Joves de catequesi de confirmació de la Parròquia de Sant Pau de Tarragona.
22/2/10
Tercera reflexió sobre el Llença-t'hi nº3 per joves de catequesi de confirmació.
Seria fantàstic que totes les bombes grosses es convertissin en roses.
Seria fantàstic que totom fos més creient.
Seria fantàstic que la gent compartís i s'acabés la fam en el món.
Seria fantàstic que parlant es solucionessin el problemes i s'acabés tot tipus de violència.
Seria fantàstic que mai més hagués una mort per violència doméstica i això fos la norma.
Seria fantàstic que les famílies estiguessin més unides.
Grup de la Mercè.
Joves de catequesi de confirmació de la Parròquia de Sant Pau de Tarragona.
Seria fantàstic que totom fos més creient.
Seria fantàstic que la gent compartís i s'acabés la fam en el món.
Seria fantàstic que parlant es solucionessin el problemes i s'acabés tot tipus de violència.
Seria fantàstic que mai més hagués una mort per violència doméstica i això fos la norma.
Seria fantàstic que les famílies estiguessin més unides.
Grup de la Mercè.
Joves de catequesi de confirmació de la Parròquia de Sant Pau de Tarragona.
21/2/10
Segona reflexió sobre el Llença-t'hi nº3 per joves de catequesi de confirmació.
Nosaltres sabíem que hi havia un grup de joves, però no havíem sentit mai el Llença-t’hi. Des del primer moment, quan ho hem llegit ens ha semblat interessant, ja que hem vist com treballen els joves. A més tot el que diu l’apartat no tinguis por es veritat. Hem subratllat el que més ens ha agradat:
[...]Parlem i escoltem, contemplem i ens relacionem, estem atents al nostre voltant i interactuem amb ell, anem coneixent i aprenent, però tot així de vegades creiem que ho sabem tot, que el que pensem i creiem és el correcte…[...]
[...]Per a allò desconegut o allò que no entenem, una falsa auto-confiança, o també ens deixem portar pel que pensa la gent, pel què diran…[...]
[...]Hem d’acostar-nos humilment a lo desconegut per conèixer, cal acceptar el que tenim a prop i obrir la ment, hem de ser pacients i confiar sempre en la bondat i la bona fe del món.[...]
[...]Jesús ens va dir “no jutgeu i no sereu jutjats”. Fem-ho doncs, serà el millor per tothom, però no pel sols fet de no fer-ho, sinó perquè hàgim aprés que no cal prejutjar, que es millor acceptar, conèixer i confiar.[...]
Per últim hem llegit l’article de Seria Fantàstic...ens Ha semblat un apartat molt bo i interessant. A més nosaltres afegiríem:
Seria fantàstic que no li tinguéssim por a Déu i no perdre la fe en ell mai.
Seria fantàstic que homes i dones fóssim tractats per igual, que no hi hagués més violència de gènere, que no hi haguessin més crits i morts.
Seria fantàstic que els nens visquessin com a nens, jugant i rient, passant-ho bé, no treballant com a esclaus, sense poder gaudir de la vida.
Seria fantàstic que cada vegada que aixequéssim la mà fos per donar la nostra ajuda a algú.
Seria fantàstic que els problemes només existissin a les matemàtiques i a la física.
Seria fantàstic que quan ens diguessin alguna cosa dolenta se’ns oblides ràpidament i contestéssim amb un somriure.
Seria fantàstic que de totes les persones que em trobo pel carrer, en les circumstancies que sigui, els hi donés una oportunitat i pensés en totes les coses bones que poden tenir.
Grup de l'Anna.
Joves de catequesi de confirmació de la Parròquia de Sant Pau de Tarragona.
[...]Parlem i escoltem, contemplem i ens relacionem, estem atents al nostre voltant i interactuem amb ell, anem coneixent i aprenent, però tot així de vegades creiem que ho sabem tot, que el que pensem i creiem és el correcte…[...]
[...]Per a allò desconegut o allò que no entenem, una falsa auto-confiança, o també ens deixem portar pel que pensa la gent, pel què diran…[...]
[...]Hem d’acostar-nos humilment a lo desconegut per conèixer, cal acceptar el que tenim a prop i obrir la ment, hem de ser pacients i confiar sempre en la bondat i la bona fe del món.[...]
[...]Jesús ens va dir “no jutgeu i no sereu jutjats”. Fem-ho doncs, serà el millor per tothom, però no pel sols fet de no fer-ho, sinó perquè hàgim aprés que no cal prejutjar, que es millor acceptar, conèixer i confiar.[...]
Per últim hem llegit l’article de Seria Fantàstic...ens Ha semblat un apartat molt bo i interessant. A més nosaltres afegiríem:
Seria fantàstic que no li tinguéssim por a Déu i no perdre la fe en ell mai.
Seria fantàstic que homes i dones fóssim tractats per igual, que no hi hagués més violència de gènere, que no hi haguessin més crits i morts.
Seria fantàstic que els nens visquessin com a nens, jugant i rient, passant-ho bé, no treballant com a esclaus, sense poder gaudir de la vida.
Seria fantàstic que cada vegada que aixequéssim la mà fos per donar la nostra ajuda a algú.
Seria fantàstic que els problemes només existissin a les matemàtiques i a la física.
Seria fantàstic que quan ens diguessin alguna cosa dolenta se’ns oblides ràpidament i contestéssim amb un somriure.
Seria fantàstic que de totes les persones que em trobo pel carrer, en les circumstancies que sigui, els hi donés una oportunitat i pensés en totes les coses bones que poden tenir.
Grup de l'Anna.
Joves de catequesi de confirmació de la Parròquia de Sant Pau de Tarragona.
Reflexió sobre el Llença-t'hi nº3 per joves de catequesi de confirmació.
El grup opina que els joves tindrien que donar les gràcies per les oportunitats i les avantatges que tenim, comprendre als que no tenen el mateix que nosaltres, sent humils amb ells. També fixar-nos en els petits detalls sent respectuosos amb els altres. Tractant a tot al món per igual i utilitzant correctament la nostra llibertat.
El grup opina que els joves tindrien que tenir agraïment per la gent que ens recolza i que ens donen la mà quan ho necessitem. La companyia ens ajuda a no estar sols perquè sempre tenim que confiar amb un amic de veritat per explicar-li els problemes ja que la soledat no val res.
El grup pensa que els joves tindrien que tenir respecte per la gent. Agrair a les persones que ens ajuden dia a dia i demostrar-li amb detalls encara que no tinguin importància. La companyia de la gent et fa més feliç i no la soledat.
El grup opina que un jove tindria que tenir agraïment pel que està rebent i sense esperar res a canvi, tindria que tenir companyia sempre i mai sentir-se sol, que pensés que la llibertat és per a tots i per igual, i que els detalls per petits que siguin tindrien que alegrar a tothom.
En qualsevol moment ens podem parlar i saber que és Déu en les nostres vides, que significa i el que representa, ser un exemple per a la resta de joves que no saben sobre Déu. Ens agradaria saber quin camí és el millor i quin és el que ens correspon. Un jove té que adonar-se’n dels errors que comet perquè Jesús ens ensenya a perdonar.
Joves de catequesi de confirmació de la Parròquia de Sant Pau de Tarragona.
El grup opina que els joves tindrien que tenir agraïment per la gent que ens recolza i que ens donen la mà quan ho necessitem. La companyia ens ajuda a no estar sols perquè sempre tenim que confiar amb un amic de veritat per explicar-li els problemes ja que la soledat no val res.
El grup pensa que els joves tindrien que tenir respecte per la gent. Agrair a les persones que ens ajuden dia a dia i demostrar-li amb detalls encara que no tinguin importància. La companyia de la gent et fa més feliç i no la soledat.
El grup opina que un jove tindria que tenir agraïment pel que està rebent i sense esperar res a canvi, tindria que tenir companyia sempre i mai sentir-se sol, que pensés que la llibertat és per a tots i per igual, i que els detalls per petits que siguin tindrien que alegrar a tothom.
En qualsevol moment ens podem parlar i saber que és Déu en les nostres vides, que significa i el que representa, ser un exemple per a la resta de joves que no saben sobre Déu. Ens agradaria saber quin camí és el millor i quin és el que ens correspon. Un jove té que adonar-se’n dels errors que comet perquè Jesús ens ensenya a perdonar.
Joves de catequesi de confirmació de la Parròquia de Sant Pau de Tarragona.
18/2/10
A partir del que proposa la 51a Campanya de Mans Unides.
Només ens cal un arbre per a canviar el món.
Amb el lema “Si vols promoure la pau, protegeix la creació” va convocar-se la Jornada mundial de la pau (1 de gener de 2010). Per a poder vèncer al canvi climàtic, a la fam i a la guerra cal un gran esforç per part nostra.
Hem d'imaginar a la nostra societat com un gran arbre mil·lenari. Els arbres es poden dividir bàsicament en tres parts: les arrels, el tronc i les fulles.
En les arrels ens hi trobem nosaltres, persones que formem part de la societat moderna i industrialitzada a la que amb un certa prepotència anomenem primer món. Estem sota a terra, en un lloc segur, a raser de les inclemències meteorològiques, però a les fosques no podem veure el món.
El tronc i les branques són les grans organitzacions mundials com: la ONU, Mans Unides, Unicef... que fan de pont entre les arrels i les fulles. - I en aquestes organitzacions, el testimoni de qui viu el compromís amb fidelitat a l’Evangeli (I Pe 3,15)-.
Les branques triguen temps a créixer, al començament són toves i trencadisses però al cap d'uns anys són resistents i serveixen de suport per a les fulles. Les fulles són els cooperants i els missioners anònims que treballen a primera línia, ajudant a aquelles persones que segons nosaltres viuen en un món de tercera o quarta categoria. També és cert que les fulles són la part de l'arbre més vulnerable, estan a mercè dels elements: el sol, el vent, la pluja, la neu, el fred i la calor.
Com ens han ensenyat a l'escola les fulles dels arbres aprofiten la llum del sol per transformar el diòxid de carboni de l'aire, uns dels gasos que causen l'efecte hivernacle, en oxigen essencial per a la vida a la Terra. Així mateix actuen les fulles de la nostra societat, agafen totes les coses dolentes del món i les retornen al món transformades en amor. No obstant les fulles són les primeres víctimes quan les tempestes de la guerra, la corrupció i el fanatisme religiós ataquen a l'arbre i les fan caure al terra. Per això calen també unes branques fortes i un bon tronc que proporcionin la protecció necessària i ajudin a les fulles a créixer de nou.
Totes les parts de l'arbre són importants, però crec que no hi hauria arbre sense arrels, aquest només servirien per fer llenya i cremar-los. Un arbre pot perdre les fulles però en creixen de noves. Es pot tallar un arbre des de la base del seu tronc, però hi ha espècies que des de les arrels pot créixer un altre arbre. Un arbre sense arrels pot caure a terra en qualsevol moment. Un arbre amb unes arrels molt petites no pot créixer molt, com és el cas dels bonsais japonesos. L'arbre necessita unes arrels fortes capaces de subministrar-li tots els nutrients i l'aigua que necessita per al seu creixement. La qualitat de la terra o la manca d'aigua no és cap excusa, molts arbres creixen al desert o en terres poc fèrtils, cert és també que necessiten més temps. Les arrels són el cor de l'arbre. Quan es planta una llavor la primera part que surt de la closca és una arrel.
Tots sabem també, que les arrels són difícils de canviar (Mt 13, 32). Amb més o menys traça la majoria de nosaltres sabria podar un arbre, amb unes tisores, i donar-li la forma desitjada segons les nostres necessitats. Però no ho podem fer així amb les arrels. Aquestes creixen molt a poc a poc, però amb el temps són capaces de trencar els marges i de moure les pedres. La nostra missió com a cristians és la de ser els jardiners d'aquest arbre. Però en la nostra vida només disposarem del temps per concentrar els nostres esforços en una de les tres parts de l'arbre. Llavors us suggereixo que llaureu, regueu i aboneu la terra perquè les arrels siguin tant grans i fortes que l'arbre es faci cada cop més gros i verd. És la feina més feixuga i desagraïda de totes. Treure les pedres de la terra, portar l'aigua i recollir l'adob comporta un esforç personal més gran que no el de podar o el de recollir les fulles del terra. I el resultat del nostre treball no es veurà fins d'aquí molts anys quan l'arbre sigui tant fort que ell sol pugui canviar tot l'aire de la Terra. Només així podrem fer d'aquest món un lloc en el que tots hi podrem viure feliços i en pau.
Grup de Joves de la Parròquia de Sant Pau de Tarragona.
Amb el lema “Si vols promoure la pau, protegeix la creació” va convocar-se la Jornada mundial de la pau (1 de gener de 2010). Per a poder vèncer al canvi climàtic, a la fam i a la guerra cal un gran esforç per part nostra.
Hem d'imaginar a la nostra societat com un gran arbre mil·lenari. Els arbres es poden dividir bàsicament en tres parts: les arrels, el tronc i les fulles.
En les arrels ens hi trobem nosaltres, persones que formem part de la societat moderna i industrialitzada a la que amb un certa prepotència anomenem primer món. Estem sota a terra, en un lloc segur, a raser de les inclemències meteorològiques, però a les fosques no podem veure el món.
El tronc i les branques són les grans organitzacions mundials com: la ONU, Mans Unides, Unicef... que fan de pont entre les arrels i les fulles. - I en aquestes organitzacions, el testimoni de qui viu el compromís amb fidelitat a l’Evangeli (I Pe 3,15)-.
Les branques triguen temps a créixer, al començament són toves i trencadisses però al cap d'uns anys són resistents i serveixen de suport per a les fulles. Les fulles són els cooperants i els missioners anònims que treballen a primera línia, ajudant a aquelles persones que segons nosaltres viuen en un món de tercera o quarta categoria. També és cert que les fulles són la part de l'arbre més vulnerable, estan a mercè dels elements: el sol, el vent, la pluja, la neu, el fred i la calor.
Com ens han ensenyat a l'escola les fulles dels arbres aprofiten la llum del sol per transformar el diòxid de carboni de l'aire, uns dels gasos que causen l'efecte hivernacle, en oxigen essencial per a la vida a la Terra. Així mateix actuen les fulles de la nostra societat, agafen totes les coses dolentes del món i les retornen al món transformades en amor. No obstant les fulles són les primeres víctimes quan les tempestes de la guerra, la corrupció i el fanatisme religiós ataquen a l'arbre i les fan caure al terra. Per això calen també unes branques fortes i un bon tronc que proporcionin la protecció necessària i ajudin a les fulles a créixer de nou.
Totes les parts de l'arbre són importants, però crec que no hi hauria arbre sense arrels, aquest només servirien per fer llenya i cremar-los. Un arbre pot perdre les fulles però en creixen de noves. Es pot tallar un arbre des de la base del seu tronc, però hi ha espècies que des de les arrels pot créixer un altre arbre. Un arbre sense arrels pot caure a terra en qualsevol moment. Un arbre amb unes arrels molt petites no pot créixer molt, com és el cas dels bonsais japonesos. L'arbre necessita unes arrels fortes capaces de subministrar-li tots els nutrients i l'aigua que necessita per al seu creixement. La qualitat de la terra o la manca d'aigua no és cap excusa, molts arbres creixen al desert o en terres poc fèrtils, cert és també que necessiten més temps. Les arrels són el cor de l'arbre. Quan es planta una llavor la primera part que surt de la closca és una arrel.
Tots sabem també, que les arrels són difícils de canviar (Mt 13, 32). Amb més o menys traça la majoria de nosaltres sabria podar un arbre, amb unes tisores, i donar-li la forma desitjada segons les nostres necessitats. Però no ho podem fer així amb les arrels. Aquestes creixen molt a poc a poc, però amb el temps són capaces de trencar els marges i de moure les pedres. La nostra missió com a cristians és la de ser els jardiners d'aquest arbre. Però en la nostra vida només disposarem del temps per concentrar els nostres esforços en una de les tres parts de l'arbre. Llavors us suggereixo que llaureu, regueu i aboneu la terra perquè les arrels siguin tant grans i fortes que l'arbre es faci cada cop més gros i verd. És la feina més feixuga i desagraïda de totes. Treure les pedres de la terra, portar l'aigua i recollir l'adob comporta un esforç personal més gran que no el de podar o el de recollir les fulles del terra. I el resultat del nostre treball no es veurà fins d'aquí molts anys quan l'arbre sigui tant fort que ell sol pugui canviar tot l'aire de la Terra. Només així podrem fer d'aquest món un lloc en el que tots hi podrem viure feliços i en pau.
Grup de Joves de la Parròquia de Sant Pau de Tarragona.
12/2/10
SERIA FANTÀSTIC...
Seria fantàstic que tothom pogués tenir una vida digne ,un lloc on dormir i menjar ,també seria fantàstic que tothom pogués gaudir d'una família i uns amics que l'estimessin, que els desitjos de tothom es facin realitat i que totes les persones poguessin tenir la llibertat que es mereixen i ser tal com són sense por al que diran els altres .
Perquè tot això fos així els rics haurien de ser mes generosos i les persones hauríem de intentar no jutjar a la gent i deixar que tothom fos ell mateix .
Seria fantàstic que es trobessin cura a totes les malalties del món i que la gent que moris ho fes de vellesa.
Gemma Esteve, membre del grup de joves d'iniciació de la parròquia.
Perquè tot això fos així els rics haurien de ser mes generosos i les persones hauríem de intentar no jutjar a la gent i deixar que tothom fos ell mateix .
Seria fantàstic que es trobessin cura a totes les malalties del món i que la gent que moris ho fes de vellesa.
Gemma Esteve, membre del grup de joves d'iniciació de la parròquia.
9/2/10
SERIA FANTÀSTIC...
Seria fantàstic un món sense pobresa amb igualtat socials. Que les desgràcies, els terratrèmols, els tsunamis i les desgràcies meteorològiques no passessin.
Que tothom tingués els problemes suficients i no excessius i que pugui viure i passejar pels carrers amb tranquil·litat sense preocupació de que si et roben, et violen o atraquen.
Serà un món sense gaires preocupacions però amb situacions que et fan valorar i veure la vida d’una altre manera.
Alejandra Cortés, membre del grup de joves d'iniciació de la parròquia.
Que tothom tingués els problemes suficients i no excessius i que pugui viure i passejar pels carrers amb tranquil·litat sense preocupació de que si et roben, et violen o atraquen.
Serà un món sense gaires preocupacions però amb situacions que et fan valorar i veure la vida d’una altre manera.
Alejandra Cortés, membre del grup de joves d'iniciació de la parròquia.
SERIA FANTÀSTIC...
Seria fantàstic un món en el que tothom pogués tenir dret a ser persona, i ha ser tractada com a tal.
Seria fantàstic que tot allò que desitgéssim pogués tenir sentit i pogués fer-se realitat.
Seria fantàstic que totes aquelles persones que no tenen un sentit a la vida, que encara no han trobat el seu camí, el trobessin i el poguessin seguir per així poder arribar a fer allò que es proposin.
Andrea ,membre del grup de joves d'iniciació de la parròquia.
Seria fantàstic que tot allò que desitgéssim pogués tenir sentit i pogués fer-se realitat.
Seria fantàstic que totes aquelles persones que no tenen un sentit a la vida, que encara no han trobat el seu camí, el trobessin i el poguessin seguir per així poder arribar a fer allò que es proposin.
Andrea ,membre del grup de joves d'iniciació de la parròquia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)