Només ens cal un arbre per a canviar el món.
Amb el lema “Si vols promoure la pau, protegeix la creació” va convocar-se la Jornada mundial de la pau (1 de gener de 2010). Per a poder vèncer al canvi climàtic, a la fam i a la guerra cal un gran esforç per part nostra.
Hem d'imaginar a la nostra societat com un gran arbre mil·lenari. Els arbres es poden dividir bàsicament en tres parts: les arrels, el tronc i les fulles.
En les arrels ens hi trobem nosaltres, persones que formem part de la societat moderna i industrialitzada a la que amb un certa prepotència anomenem primer món. Estem sota a terra, en un lloc segur, a raser de les inclemències meteorològiques, però a les fosques no podem veure el món.
El tronc i les branques són les grans organitzacions mundials com: la ONU, Mans Unides, Unicef... que fan de pont entre les arrels i les fulles. - I en aquestes organitzacions, el testimoni de qui viu el compromís amb fidelitat a l’Evangeli (I Pe 3,15)-.
Les branques triguen temps a créixer, al començament són toves i trencadisses però al cap d'uns anys són resistents i serveixen de suport per a les fulles. Les fulles són els cooperants i els missioners anònims que treballen a primera línia, ajudant a aquelles persones que segons nosaltres viuen en un món de tercera o quarta categoria. També és cert que les fulles són la part de l'arbre més vulnerable, estan a mercè dels elements: el sol, el vent, la pluja, la neu, el fred i la calor.
Com ens han ensenyat a l'escola les fulles dels arbres aprofiten la llum del sol per transformar el diòxid de carboni de l'aire, uns dels gasos que causen l'efecte hivernacle, en oxigen essencial per a la vida a la Terra. Així mateix actuen les fulles de la nostra societat, agafen totes les coses dolentes del món i les retornen al món transformades en amor. No obstant les fulles són les primeres víctimes quan les tempestes de la guerra, la corrupció i el fanatisme religiós ataquen a l'arbre i les fan caure al terra. Per això calen també unes branques fortes i un bon tronc que proporcionin la protecció necessària i ajudin a les fulles a créixer de nou.
Totes les parts de l'arbre són importants, però crec que no hi hauria arbre sense arrels, aquest només servirien per fer llenya i cremar-los. Un arbre pot perdre les fulles però en creixen de noves. Es pot tallar un arbre des de la base del seu tronc, però hi ha espècies que des de les arrels pot créixer un altre arbre. Un arbre sense arrels pot caure a terra en qualsevol moment. Un arbre amb unes arrels molt petites no pot créixer molt, com és el cas dels bonsais japonesos. L'arbre necessita unes arrels fortes capaces de subministrar-li tots els nutrients i l'aigua que necessita per al seu creixement. La qualitat de la terra o la manca d'aigua no és cap excusa, molts arbres creixen al desert o en terres poc fèrtils, cert és també que necessiten més temps. Les arrels són el cor de l'arbre. Quan es planta una llavor la primera part que surt de la closca és una arrel.
Tots sabem també, que les arrels són difícils de canviar (Mt 13, 32). Amb més o menys traça la majoria de nosaltres sabria podar un arbre, amb unes tisores, i donar-li la forma desitjada segons les nostres necessitats. Però no ho podem fer així amb les arrels. Aquestes creixen molt a poc a poc, però amb el temps són capaces de trencar els marges i de moure les pedres. La nostra missió com a cristians és la de ser els jardiners d'aquest arbre. Però en la nostra vida només disposarem del temps per concentrar els nostres esforços en una de les tres parts de l'arbre. Llavors us suggereixo que llaureu, regueu i aboneu la terra perquè les arrels siguin tant grans i fortes que l'arbre es faci cada cop més gros i verd. És la feina més feixuga i desagraïda de totes. Treure les pedres de la terra, portar l'aigua i recollir l'adob comporta un esforç personal més gran que no el de podar o el de recollir les fulles del terra. I el resultat del nostre treball no es veurà fins d'aquí molts anys quan l'arbre sigui tant fort que ell sol pugui canviar tot l'aire de la Terra. Només així podrem fer d'aquest món un lloc en el que tots hi podrem viure feliços i en pau.
Grup de Joves de la Parròquia de Sant Pau de Tarragona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada