Doncs, us felicito perquè la veig com una acció pastoral (un servei!) que ajuda a veure els elements festius de la nostra cultura popular en relació al calendari i al que celebrem els cristians, ens ajuda a comprendre’ns ara i aquí.
Sabíeu que hi ha diverses llegendes i tradicions que vinculen la castanyada amb la festa dels Difunts? “Una de les més populars és la llegenda del campaner. Es una explicació molt antiga segons la qual, el dia dels Difunts, el record de les persones estimades que han mort era ben viu, les persones mortes retornaven per unes hores a la seva llar, per tal d’ajudar-los i que poguessin trobar el camí de tornada cap al cel, s’encenien fogueres i espelmes i es feien sonar les campanes durant tota la nit, i se’n feien pregàries. Els encarregats d’aquesta tasca eren els campaners que, aquell vespre, es cansaven una cosa mai vista!. Per combatre la son, el fred i el cansament, encenien un bon foc i anaven torrant castanyes. Segons la llegenda, van ser doncs els campaners, els qui, d’aquesta manera tan humil, van donar origen a les nostres castanyades. Una festa antiquíssima”
Però què en diu, la història? “L’única cosa que sabem del cert és que, a Catalunya, el costum de menjar castanyes per Tots Sants (seguit del dia de Commemoració dels fidels difunts) ja existia al segle XVIII, és a dir, fa més de tres-cents anys. Tanmateix, és probable que es tracti d’una tradició força més antiga. De fet, la festa de Tots Sants es va instituir molt temps abans, concretament l’any 835 (fa més de mil anys!!!), a instàncies del Papa Gregori IV. I sembla que, tal com passa amb moltes altres festes del nostre calendari, ja devia celebrar-se en època romana i, fins i tot, abans”.
Aquestes referències són a partir del que diu la revista "Cavall Fort", 1062, d'octubre de 2006.
Cordialment
Joan Anton Cedó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada