A la sessió del dia 9 de novembre el Grup de joves de segon d'iniciació vam treballar els defectes i les virtuts que tenim cadascú i com, canviant el punt de vista i valorant-nos de manera positiva podem aprofitar qualsevol de les nostres qualitats més aferrades.
A més hem començat portant a qui li toqui la reflexió de la sessió, i la d'aquesta ha estat:
"En el vientre de una mujer embarazada se encontraban dos bebés.
El primero pregunta al otro:
-¿Tú crees en la vida después del nacimiento?
-Claro que sí. Algo debe existir después del nacimiento. Tal vez estamos aquí porque necesitamos nos preparar para lo que seremos más tarde.
-¡Tonterías! No hay vida después del nacimiento. ¿Cómo sería realmente esa vida?
-No lo sé exactamente, pero seguramente habrá más luz que aquí. Tal vez caminemos con nuestros propios pies y nos alimentemos por la boca.
-¡Esto es absurdo! Caminar es imposible. ¿Y comer con la boca? ¡Eso es totalmente ridículo! El cordón umbilical es por dónde nos alimentamos. Yo te digo solamente una cosa: la vida después del nacimiento está excluida. El cordón umbilical es demasiado corto.
-Yo creo que seguramente hay algo. Tal vez sea sólo un poco distinto a lo que estamos acostumbrados a tener aquí.
-Pero nadie nunca ha vuelto de allá, después del nacimiento. El parto apenas encierra la vida. Y al final de cuentas, la vida no es nada más que la angustia prolongada en la oscuridad.
-Bueno, no sé exactamente cómo será después del nacimiento, pero seguro veremos a la mamá y ella nos cuidará.
-¿Mamá? ¿Tú crees en mamá? ¿Y dónde crees tú que ella esté?
-¿ Dónde? ¡En todo nuestro alrededor! En ella y a través de ella es que vivimos. Sin ella todo esto no existiría.
-¡Yo no creo! Nunca he visto ninguna mamá, por lo tanto es lógico que no exista ninguna.
-Bueno, pero a veces cuando estamos en silencio, tú puedes oírla cantando, o sentir como acaricia nuestro mundo. Sabes, yo pienso que hay una vida real que nos espera y que ahora solamente estamos preparándonos para ella....."
2n d'Iniciació als Grups de Joves
Llegeixo al text “A la sessió del dia 9 de novembre el Grup de joves de segon d'iniciació vam treballar els defectes i les virtuts que tenim cadascú i com, canviant el punt de vista i valorant-nos de manera positiva podem aprofitar qualsevol de les nostres qualitats més aferrades”,... Segueix. I acaba... “pienso que hay una vida real que nos espera y que ahora solamente estamos preparándonos para ella”.
ResponEliminaCal valorar l’enfoc del que compartiu i que el grup (la Parròquia) sigui una referència que educa.
Des de la confiança i l’amistat, afegeixo alguna consideració.
És la tarda del Diumenge, dia 18 de novembre. A la Parròquia, tota la setmana, hem valorat la proximitat de la Mare de Déu (Lc 1, 39-45 –Elisabet ens és referència-). L’Imatge de la Mare de Déu del Claustre, al presbiteri, ens en feia memòria.
Suggereixo pensar les qüestions d’aquest reunió, en la vostra INICIACIÓ als GRUPS DE JOVES (a l’Acció Catòlica), des del MODEL que trobem en Maria de Natzaret.:
“preparándonos para la vida”: Maria és MODEL que ajuda en aquesta preparació, per a educar-nos i fer el mateix que ella va fer: “ANUNCIAR L’EVANGELI DE DÉU EN EL MÓN”.
MARIA és guia que acompanya i ajuda en la bona direcció, “senyal per als més distants i allunyats” (penseu en Jesús!... que no se n’està de valorar l’aprenentatge prop de MARIA). És referència per l’aprenentage als que es refereix el resum de la reunió.
I encara, en MARIA hi trobem la més plena i autèntica realització del que humanament som cridats a viure. Convido a llegir, identificant-nos-hi el seu Cant “El Senyor ha fet en mi meravelles / ha mirat la petitesa de la seva serventa... “(Lc 1,46-53).
El Diumenge, dia 2 de desembre comença el temps d’ADVENT, un temps molt adequat per pensar-hi i que ens ajudi com el camí que ens portarà al Nadal.