Hem parlat sobre els prejudicis, ja que
aquests estan influenciats en gran mesura per la nostra pròpia personalitat i
pel que hem viscut. La conclusió a la que hem arribat és que hem de prendre
consciència de què pensem i per què.
És inevitable tenir prejudicis i uns
criteris concrets de judici, però hauríem de tenir una mena d’alerta o “xip” al
cap que ens avisés quan estem realitzant una crítica o tenint un pensament negatiu
sense motiu.
Ens hem qüestionat si realment l’entorn ens
pot influenciar en el nostre “filtre” i hem buscat experiències pròpies en què
l’entorn (ja sigui familiar, d’amics, de classe social...) ens hagi fet canviar
la nostra manera de ser i veure les coses. En algunes ocasions sí ens ha causat
un canvi, però en d’altres no; ocasions en què hem nedat a contracorrent. Hem
discutit sobre la idea de la raó.
S’ha de trobar un punt intermedi, ja que
sovint ens ceguem en un punt sense adonar-nos que el motiu es troba en una
experiència viscuda que no ens deixa acceptar altres punts de vista, però també
cal dir que a banda de saber mirar-nos a nosaltres mateixos i analitzar el que
pensem, també hem de ser capaços d’analitzar perquè l’altra persona pensa i
actua d’aquella manera, i respectar-ho.
Al llença-t’hi parlem sobre “mirar-te al
mirall”; però aquesta acció es queda curta. No és suficient amb analitzar,
també cal canviar si veiem que l’actitud no és bona. Un exemple és en una
discussió, quan després d’aquesta ens posem a pensar i ens adonem que realment
ens havíem obcecat, no és suficient amb reconèixer-ho.
Grup de Joves de la Sala Antioquia
