El dia 30 de novembre, havent vist durant la sessió anterior fragments de pel·lícules que parlaven
dels diferents àmbits en els quals som o o no sincers (amb els altres, a la
feina, amb els amics, família amb nosaltres mateixos) i parlant sobre quines
maneres tenim o no de ser sincers, vam iniciar aquesta segona sessió sobre la
sinceritat amb les frases que havien portat cadascú dels joves.
Després de
llegir-les i valorar i reflexionar sobre quan som sincers i com diem la veritat
als altres vam acabar amb el joc de les mentides. Cadascú havia d'explicar 3
fets de la seva vida sent un d'ells mentida. Els altres membres del grup havíem d'endevinar quina era mentida. Finalment, vam fer un resum de tot el que havíem
parlat i vam redactar uns propòsits per millorar la nostra sinceritat i fer que
aquesta no sigui una dificultat afegida a la nostra vida.
A l’acabar la reunió , “uns propòsits per millorar la nostra sinceritat i fer que aquesta no sigui una dificultat afegida a la nostra vida”.
ResponEliminaUs suggereixo, i em suggereixo a mi mateix, una reflexió a partir de l’Evangeli per tal de mantenir la motivació:
“Al cap d'uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa, i s'hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula. Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític. El portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l'indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític. Jesús, en veure la fe d'aquella gent, diu al paralític:
--Fill, et són perdonats els pecats.
Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que pensaven: «Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»
A l'instant, Jesús s'adonà que pensaven així i els digué:
--Per què penseu això dins vostre? Què és més fàcil, dir al paralític: "Et són perdonats els pecats", o bé dir-li: "Aixeca't, pren la llitera i camina"? Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.
Llavors diu al paralític:
--T'ho mano, aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa.
1Ell s'aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren sorpresos i donaven glòria a Déu. Deien:
--No havíem vist mai res de semblant”. (Mc 2, 1-12)
“Hi ha gent que diu que no es pot anar pel món amb sinceritat, perquè diuen que els qui viuen d’aquesta manera acaben malament. Afirmen que cal viure amb ambigüitat i, aleshores, no tens conflictes. Tanmateix, darrera d’aquesta actitud s’hi amaga escepticisme, ja que en el fons pensen que en aquest món no hi ha res a fer. De tota manera, negar el valor de la sinceritat, comporta relativitzar la validesa del cristianisme, perquè la fe cristiana s’edifica sobre la roca de la veritat, és a dir, sobre la convicció d’un sí que és sí i d’un no que és no.
Crist davant del paralític de l’evangeli, ofereix un testimoni de sinceritat que neteja l’ambient social de la falsedat, guareix el malalt en totes les seves necessitats del seu cos i del seu esperit puix que també el neteja dels pecats. Així ofereix a la humanitat de tots els temps un nou camí de sentit i d’alegria, edificat en l’amor a la persona que pateix i en el testimoniatge de la força de la veritat.
Certament, no podem arreglar el món sencer, però podem netejar la nostra vida personal i el nostre entorn, de manera que, en sembrar unes llavors de sinceritat i d’esperança, enfront de l’escepticisme anorreador i destructiu dels que ni fan ni deixen fer, podem intentar deixar el món una mica millor de com l’hem trobat.
Arrelats en el Crist, ningú no ens pot ni ens podrà impedir mai d’optar per un estil de vida, edificat en la transparència i en la sinceritat.
Llavors, ens adonarem que la netedat del cor eixampla l’horitzó de la vida i, a més a més, fa feliç. Tot és qüestió de provar-ho en la nostra vida diària” (Ramon Prat i Pons)