El dia 11 de gener, vam tornar a les sessions dels grups de joves d'iniciació, després de les vacances de Nadal.
A partir de la lectura de les dues muntanyes, ens vam plantejar que movia el món i què movia el nostres món, fent-nos veure que aquell sentiment més senzill o mirant al nostre voltant hi han persones que ens demostres més o ens donen més, que altra cap altra cosa.
Les dues muntanyes
En una terra deshabitada hi havia dues muntanyes que s'alçaven al bell mig d'una gran plana.
Una, era molt alta. Estava formada per unes roques grises, quasi blanques, que brillaven des que sortia el sol fins que s'amagava. Des del cim d'aquesta muntanya hom podia contemplar per tots costats una gran extensió de terra.
L'altra era més petitona. No tenia roques que brillaven, ni es podia veure gran cosa des del seu cim. L'única cosa que ens podia oferir era el color vermell de la seva argila i el verd de les herbes salvatges.
Un dia, la muntanya gran pensava: "Jo sí que en sóc, de bonica! En canvi aquesta muntanya veïna, tan baixa i tan lletja. No m'agradaria gens ésser com ella...”
La petita també feia els seus pensaments, i deia: "Per què dec servir jo? Sóc baixa, trist..., no tinc ni un punt que brilli..., només quatre herbots que prou reina tenen per a créixer.”
Ah! però..., sabeu que va passar? Doncs, que un dia varen arribar per aquelles terres uns nois i noies forasters, carregats amb motxilles i tendes, buscant un lloc per acampar.
En veure aquelles muntanyes, van pujar primer a la més alta. Tots quedaren sorpresos de la seva bellesa i van decidir quedar-se al seu cim. Ah renoi! S'adonaren de sobte, que tot era pedra i no hi havia ni un sol lloc per a poder clavar la tenda...
Ben desenganyats van baixar cap a la petita, encara que no els agradés tant.
No sabeu pas l'alegria que van tenir quan van veure que allà sí que la tenda es clavava fàcilment.
Van passar uns dies, i com que hi estaven tan bé, decidiren quedar-s'hi una bona temporada.
Llavors començaren a plantar-hi verdures, arbres, flors i una gran figuera.
Aquella muntanya que pensava que no servia per a res, va convertir-se en un lloc meravellós, on la vida era agradable i acollidora. Mentre que la muntanya gran es va haver de quedar tota la vida igual, com al principi.
2n d'Iniciació als Grups de Joves
“Aquella muntanya que pensava que no servia per a res, va convertir-se en un lloc meravellós, on la vida era agradable i acollidora. Mentre que la muntanya gran es va haver de quedar tota la vida igual, com al principi”.
ResponEliminaL’insignificant (muntanya petita), però “amb un significat transformador de la vida!” (un lloc meravellós).
21 de gener de 2013
21 de gener de 2013, i a Tarragona celebrem la memòria de Sant Fructuós i dels seus Diaques, Sant Auguri i San Eulogi.
Per tant la memòria d’un fet que va passar l’any 259 i que val la pena recordar. L’insignificant “comunitat cristiana, a Tarragona –“Tarraco”-), sense cap “roca que brillés, etc..”, però fecunda: “començaren a plantar-hi verdures, arbres, flors i una gran figuera”: Quants “sants” i Grups d’homes i dones que han donat la vida, fidels i tenint en Jesucrist la seva referència per créixer... Vosaltres, ara i aquí en sou testimonis (Joves cristians, entre els joves i en la societat).
Les actes del martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques, Sant Auguyri i Sant Eulogi, expliquen el que els va passar a partir del diumenge 16 de gener de l’any 259, sota la persecució dels emperadors Valerià i Gal.liè, quan el governador de la província Tarraconense va ordenar el seu empresonament.
Les actes són, per tant, un gran tresor que l’Església de Tarragona revivim periòdicament al mateix lloc del martiri - l’amfiteatre– i en la memòria feta reflexió i pregària.
La lectura de les actes us aportarà elements, feu-ne reflexió i pregària, subratlleu els conceptes amb els que us hi identifiqueu més plenament i noteu la vostra complicitat amb el bisbe Fructuós i Auguri i Eulogi en el capteniment per Jesucrist i la voluntat de viure fidels a l’Evangeli.
El culte a St. Fructuós es va estendre per tot el món romà i a partir de l’època medieval i moderna, per la resta del món. On és més viva la seva memòria actualment és a Catalunya i Aragó, franja pirinenca francesa i nord d’Itàlia.
Hem de tenir present en la nostra memòria històrica el patrimoni humà i espiritual llegat pels nostres màrtirs.
Avui, tots nosaltres, cristians del segle XXI, no podem renunciar a ser testimonis de l’ amor de Déu en el món (Mc 1,15).
Una feliç celebració de la Festa de Sant Fructuós, San Auguri i Sant Eulogi
Joan Anton Cedó
Si voleu llegir les Actes del Martiri de Sant Fructuós i dels seus diaques, Sant Auguri i Sant Eulogi, les trobareu a: http://ajubilar.arquebisbattarragona.cat/index.php?arxiu=fitxa_actes&id=479