El passat dia 22 de desembre, tots els joves de la parròquia vam realitzar la segona trobada del curs.
Va consistir en un concurs, composat per diverses proves, on els tres grups que hi participaven, representaven als tres Reis Mags. Les proves eren mímica de cançons, fer un dibuix a partir d’una línia, password, endevinalles, “tararejar” una cançó i encertar-la i preguntes a més a més de tres personatges que et podien ajudar a guanyar o perdre punts.
Finalment, els del grup del Rei Melcior van ser els guanyadors, i com a tal s’endugueren el premi, que van repartir entre tots.
Comissió de trobades
A vosaltres, els joves dels Grups de joves, per si teu ganes de llegir i comentar-ho, en l'acompanyament de la vida cristiana cal que us procureu lectures amb "gruix de reflexió", aquesta pot ajudar-vos. És una reflexió de Mn.Rovira Belloso, teòleg.
ResponElimina"Els tres Reis" (Mt 2,1-12): Val la pena que valoreu el sentit de la dinàmica (22-XII-2012)tant ben preparada i que aquesta valoració us sigui educadora i aprenentatge ("fent de «reis» se'n fa l'aprenentage i se'n pot fer el pas al sentit que te: Us proposo que els «reis» siguin la referència del que és la vida humana:
L’escena de l’adoració dels Mags es desplega com un gran viatge, com un projecte madurat i realitzat en recerca del sentit de la vida:
"L’escena de l’adoració dels Mags es desplega com un gran viatge, com un projecte madurat i realitzat en recerca del sentit de la vida. És en realitat una epopeia del que és la vida humana.
En aquesta immensa aventura hi ha de tot: un bri de llum —una estrella— que orienta i guia; la incertesa del camí; la profecia sobre el lloc on ha de néixer el Messies; el contrast entre la ciutat més petita (Betlem) i l’esdeveniment més gran (la vinguda al món del Fill de Déu); la figura d’Herodes que introdueix el joc de la política en el viatge; la intriga i les mentides («jo també vull presentar-li el meu homenatge»); la suavitat amb què Déu disposa totes les coses pel bé dels qui l’estimen (Romans 8,28).
Hi ha de tot en el viatge: coratge, esforç, determinació, dubtes, diàleg i controvèrsia, entrebancs… Aquesta és la part dinàmica, mogudíssima, del viatge, ara coronat per la immensa alegria de l’estrella retrobada que propicia un final ple de sentit, que ja no és aventura sinó adoració admirada. Novament l’escena l’omplen el Nen i Maria. Llum, tendresa, veritat, bellesa que salven el món. Sant Josep, gairebé invisible, manté amagat el protagonisme tot i la importància de fer de pal de paller.
Així, el pelegrinatge acaba en la comunió amb Déu. La fe dels Mags els ha salvat. Han buscat i, guiats per Déu, l’han trobat. És el destí de tota vida humana. Isaïes mostra en la primera lectura que «tots els pobles s’acosten a la teva llum», perquè l’aventura i el destí dels Mags és l’aventura i el destí de tota la humanitat. També la bona notícia, secreta fins que Pau la divulga, és aquesta: tots els pobles gaudeixen de la mateixa promesa i la mateixa herència que és Crist. Formen part del seu Cos, en el qual adoren el Pare en l’alegria del mateix Esperit.
La vida contemplativa és el final de l’activa? En tot cas és una contemplació activa. Els Mags també actuen: ofrenen a Jesús els dons de la reialesa, de la divinitat i de la humanitat: or, encens i mirra. Generosos, no volen posseir allò que és de Déu i de tots. S’estimen més mostrar amb l’ofrena que aquest Nen és el Fill de Déu".
Josep M. Rovira Belloso
“Full Parroquial de la Diòcesi de Tortosa” (6 de gener de 2008)