Aquest dissabte vam fer una sessió conjunta tots els joves militants dels tres grups. L’objectiu era intentar entendre com ens comportem i perquè un cop sortim de l’àmbit de la parròquia. Així podríem analitzar i compartir com vivim la nostra experiència de fe i el ser cristians en la universitat, amb els amics, família... Començàrem amb la lectura del fragment de l’evangeli que explica com Pere va negar a Jesús 3 vegades.
NEGACIONS DE PERE
Mentrestant, Pere era a baix, al pati. Arriba una de les criades del gran sacerdot i, en veure'l allà escalfant-se, se'l queda mirant i li diu: --Tu també hi anaves, amb el Natzarè, amb Jesús.
Però ell ho negà:
--No sé ni entenc de què parles.
Llavors va sortir fora, al vestíbul, i un gall va cantar.
La criada el va veure i començà a dir una altra vegada als qui eren allí:
--Aquest és un d'ells.
Pere tornà a negar-ho.
Poc després els qui eren allí li tornaren a dir:
--És veritat que ets un d'ells: si fins i tot ets galileu!
Però ell es posà a maleir i a jurar dient:
--Jo no conec aquest home de qui parleu!
A l'instant va cantar el gall.
Després vam posar-nos per parelles i es formulava una pregunta i teníem 5 minuts per tal que cadascú dels membres de la parella contestessin i s’iniciés un diàleg. Passat el temps es canviaven les parelles i es passava a la següent pregunta. Les preguntes que vam contestar van ser les següents:
- Alguna vegada has escoltat comentaris en contra de les teves creences i has callat? Per què?
- Alguna vegada, quan t’han preguntat si podies quedar, t’ha fet vergonya dir que anaves a missa o al grup de joves?
- T’és més fàcil explicar o utilitzes més la frase de que vas a l’esplai que al grup de joves? Per què?
- Has parlat als teus amics del que fas a la parròquia?
- Animes als que t’envolten a participar en les campanyes que proposa la parròquia o només parles amb els que saps que et poden entendre?
- Has negat alguna vegada que fossis cristià o t’ha costat dir-ho?
- Què et costa més de ser cristià en el dia a dia?
A continuació vam exemplificar el nostre compromís amb una dinàmica molt senzilla. Vam mostrar 3 gots d’aigua i tres pastilles efervescents amb el seu respectiu embolcall. L’aigua i el got representaven el món, la societat, els àmbits on ens movem, i les pastilles som cadascú de nosaltres. En el primer got, la pastilla es quedava fora, en el segon la pastilla la vam tirar amb l’embolcall, i en l’últim got vam tirar la pastilla sense l’embolcall i es va produir una efervescència. La pregunta final va ser: quin exemple volem ser?
Finalment vam llegir aquest fragment de la vinguda de l’Esperit Sant als apòstols:
LA VINGUDA DE L’ESPERIT SANT
Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se'ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells. Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se.
Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquella remor, la gent s'aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Sorpresos i meravellats, deien:
--¿No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l'Àsia, de Frígia i de Pamfília, d'Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma, tots, tant jueus com prosèlits, cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu.
Sorpresos i desconcertats, es deien els uns als altres: --Què vol dir tot això?
Però d'altres, rient-se'n, deien: --És que el vi els ha pujat al cap!
LA VINGUDA DE L’ESPERIT SANT
Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se'ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells. Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se.
Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquella remor, la gent s'aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Sorpresos i meravellats, deien:
--¿No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l'Àsia, de Frígia i de Pamfília, d'Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma, tots, tant jueus com prosèlits, cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu.
Sorpresos i desconcertats, es deien els uns als altres: --Què vol dir tot això?
Però d'altres, rient-se'n, deien: --És que el vi els ha pujat al cap!
